ORNAMENTS DE NADAL

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La Elena amb llàgrimes que li vesen dels ulls arranca els ornaments del arbre de Nadal. Les llàgrimes les troba fredes a les galtes i amb el dors de la ma les eixuga. Ja sap que els guarniments no tenen cap culpa més ella amb aquest gest reivindica que aquest any les festes seran d´ avui en endavant molt diferents. Per ella tots els dies seran iguals per un temps llarg.

Ahir encara il•lusionada guarnia amb llums l’arbre i la casa. Avui la casa es freda i trista. Una sola trucada va fer que tot canvies a la seva vida.

Va sentir la veu del Albert per el telèfon. M´ ho he pensat molt be abans de trucar-te, ja que sé que tindràs un gran disgust Elena,però
no vindre per Nadal, em quedaré a Munic amb els pares , no els puc abandonar per aquestes festes , oi que ho entens Elena?

La Elena prou que ho va entendre, ella pensava l’estimava i que per una vegada ni que fos una vegada en els deu anys que porten de relació tal com li havia promés vindria a casa seva. La Elena te quaranta cinc anys i ja no pot esperar més, està tipa d’excuses de mal pagador, de que no hagi pogut conèixer mai els pares del Albert, ell sempre diu no entendrien que tingués una relació a Catalunya, que la seva feina de Comandant d’aviació es molt estressant i que sols es poden veure de tant en tant. Màxim vuit dies seguits per vacances. La Elena esta tipa, farta de tant esperar .

Dons mira li va dir, si no vens no cal que vinguis mai més. S’ha acabat , no et vull veure més. La porta per sempre més estarà tancada per tu, les teves pertinences ja te les enviaré a Alemanya o allà on vulguis, però s’ha acabat.

L’Albert amb veu forta i a crits li va dir. Dons mira si això es precisament el que volia dir-te i no sabia com, no tornaré pas més i les meves coses llença-les no les vull. Fa temps que no rutllava res es molt difícil estimar a distancia.

A distancia va cridar l´ Elena! si ets tu que no vols venir!, jo t’he esperat sempre, i va esclatar en grans plors. Quasi no va sentir cap de les excuses i més excuses que sortien de la boca del home que havia esperat i estimat deu anys i
que creia conèixer i que va veure en aquell moment no l’havia conegut mai ni ell l´ havia estimat mai. Havia sigut un passatemps de deu anys. Sols plorava i sols va sentir les ultimes paraules. Elena que et vagi molt be la teva vida d´ avui en endavant.

Per això avui sense tenir cap culpa, treu els guarniments de Nadal, per ella no te sentit. I les coses del Albert, estan totes en sacs molt a punt per portar a un contenidor de roba de segona ma. Sap que no hi ha perdó, ni retorn possible.



Comentaris

  • Gemma Matas | 25-12-2016


    Relat trist i malauradament practicat per més d'un!

    Una abraçada i... BON NADAL

  • PUBLICAT[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 23-12-2016 | Valoració: 10

    http://www.valldelcorb.info/blogs/contesnadal/?p=1601

    Gràcies

    Recorda que no tanquem fins passats els Reis.

    tribuna@guimera.info

  • Molt bo[Ofensiu]
    Karin | 22-12-2016 | Valoració: 10

    Un relat proper del nostre temps

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

322239 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.