Origen

Un relat de: Vladimir
Mentre dormia va notar una fiblada a un costat, un dolor agut que li esquinçava el ventre. Va incorporar-se: la sang rajava sense fre i tacava el jaç. El botxí li havia obert un trau a l’abdomen i, atrafegat, furgava l’interior. Fent alçaprem amb el ganivet, va arrencar una víscera sangonosa. No, no era cap víscera, ho va veure amb els ulls entelats pel dolor: era una costella! Prement la ferida per estroncar la sagnada, va preguntar a l’estrany: “I què en faràs d’aquesta costella?”. L’altre ja agafava fil i agulla, i va remugar amb desgana: “El d’allà dalt se n’ha empescat una. Ja t’ho trobaràs!”.

Comentaris

  • inici[Ofensiu]
    ales de foc | 17-11-2011 | Valoració: 10

    relat i gag breu per descriure un passatge de la humanitat. Els nostres inicis com tu molt bé fas constar en el teu títol.
    ens llegim.

  • diablures[Ofensiu]
    Onofre | 07-11-2011 | Valoració: 10

    Hauríem que el cirurgià era... un angelet. O el mateix diable?

  • Que bó, que bó!![Ofensiu]
    copernic | 07-11-2011

    Sí, senyor. Aquest és el típic relat que parteix d'una idea i et fa cavil.lar fins arribar a empescar-te un micro-microrelat. Realment terrorífic tal com l'has plantejat i la cirereta, el títol, és clar. Enhorabona pels teus èxits, molt més que merescuts.

  • Lilith....[Ofensiu]
    Quitus | 29-10-2011

    ...encara es més divertit (potser) com a mite.
    aquella idea de que Déu fa la dona igual que l'home, però que s'adona que li ha sortit rebel "i se la peta". i llavors agafa l'home, li arrenca una costella i vaja, el que en general ja sabem tots...

    http://es.wikipedia.org/wiki/Lilit (no es estrany que el mite m'agradi. reconec que el tema "off Eden" no el coneixia, però cony mola. i mola molt. bruixa. que té fills del semen que els homes perden per les pol·lucions nocturnes, etc...).

  • Caricatura del Gènesi[Ofensiu]
    iong txon | 29-10-2011

    Has fet un acudit divertit d'aquest passatge que aconsegueix dibuixar un somriure a la cara dels lectors, de manera desenfadada. El to i el vocabulari són adequats a aquest propòsit que assoleixes plenament. No cal dir, però, que la Bíblia és un llibre carregat de simbolisme que ens pot inspirar de molt diverses maneres. En aquest senti m'atreveixo a recomanar-te un relat del meu espai: Baula
    Et felicito per haver fet un "gag" digne de la tira dels millors diaris.

    Salut!

    q

  • Bona visió[Ofensiu]
    darkman | 28-10-2011

    d'un fet que en diuen històric, vés a saber, potser sí que va anar així.

    Felicitats Vlady pel premi!

    Ferran

  • Gir fantàstic[Ofensiu]
    Illadestany | 28-10-2011 | Valoració: 10

    Què bo, Vladimir! És genial, sobretot el final, que et retorna al títol, a " L'Origen" hipotètic de la humanitat, tal com ens l'explicaven de petits. És un gir fantàstic, després del petit fragment de sang i fetge.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vladimir

Vladimir

75 Relats

369 Comentaris

35011 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc de la collita del 67. He escrit des de ben petit i sempre he estat un lector voraç i insaciable ("és com una bogeria!", deia la meva mare, esverada). Després d'una trajectòria literària a l'escola i a l'institut -guardonada amb premis en forma de pesadíssims lots de llibres- vaig deixar d'escriure ficció. Però seguia escrivint, és clar: infames diaris adolescents, articles per a revistes, diaris de viatge, petits assajos...

L'any 2008, vaig tornar, feliçment, a la ficció, amb una dedicació prioritària al microrelat. Perquè m'agrada la concisió, i quan la història se m'allarga més d'un foli em poso nerviós i, com el pare de família nombrosa que no pot controlar les seves criatures, sento que no podré atendre a totes les frases i paraules degudament, amb la mateixa dedicació, i només penso en eliminar-ne algunes (bé, això el pare de família nombrosa no ho pensa, em sembla). Sempre em quedarà el consol de Shakespeare, que va dir allò de que "la brevetat és l'ànima de l'enginy", o la reconfortant sentència de Pascal: "Ho hauria volgut dir amb menys paraules, però no he tingut temps".

L'any 2009 vaig publicar a Bubok "Els reptes de Vladimir", que recull quaranta contes escrits pel Repte Clàssic d'aquesta casa, a més d'una cinquantena de microrelats sortits del Nanorepte (ja sabeu, històries amb no més de vint paraules). I aquest 2012 l'editorial Marcòlic m'ha publicat un recull de noranta-un microrelats fantàstics que he titulat "Catàleg de monstres".

Des d'Agost de 2010 tinc un bloc dedicat al microrelat en català: "La bona confitura". Cada quatre dies hi publico, puntualment, un microconte meu o d'altres autors que admiro. Podeu visitar-lo aquí:
La bona confitura

Ara estic escrivint una novel·la de 700 pàgines que es titularà "L'ombra de l'escorxador". Porto escrites 461 pàgines, així que me'n falten 239... És broma!!!