ORGASME

T'escampes amb el fregament que et busca, oasi singular en la teua llum prodigiosa, malgrat la teua agitació.

Com un espasme que s'agitara fins al fons de la veritat més àmplia,
sumes l'esdevenidor immediat i vaticines les seues flors en la carn que crema.
Et silencien, els uns i els altres. Els més hipòcrites t'amaguen. Els cors gèlids t'enyoren mentres t'escampes amb el fregament que et busca: diminut destí a què anhelem tornar cada una de les nits.

Alces la veu per mi quan les seues mans palpen els meus malucs desperts
i em busquen la humitat que es resistix a la desídia i la peresa.
Obris per mi la carn que t'espera, deixes en ella blaves mostres de l'ímpetu creixent amb què t'afirmes en la meua esquena i en el cor del plaer, on res és més cert. Reposes després de succeir, endormiscat anhel que es creu aconseguit per un instant intens que es trenca en les roques d'una luxúria nova per a ser perseguit, una vegada més, en l'extensió total d'un deliri antic.

T'escampes amb el fregament que et busca.

Ocupes el meu cos excitat i en ell, agitada explosió d'emocions i somnis, t'instal·les ocupant la meua pell i els meus sentits, com la saba nova, com un amor intens, com a foc que presta la seua ardent llum al gel que s'esquiva.

És en les mans d'espasme desitjat, en les seues mans de sucre, on sóc una dona que no es nega i es mira, de front, en els espills de la veritat més certa.