Orfe...

Un relat de: onatge
Aquest intent de poema està basat en un fet real. Coneixia a la mare i la tristesa a l’església era més gran que el campanar. El vaig escriure mentalment durant la cerimònia.


El fill de deu anys
es va llevar
i va trobar
-amb el llenguatge dels vius...-
la seva mare freda.

L’església estava
plena de gom a gom.
Damunt del taüt
un ram de roses blanques,
tal vegada n’hi havia
quaranta, l’edat
de la difunta,
la mare del fill.

El fill s’aguantava
el cap a l’espatlla
de l’àvia, no plorava,
senzillament estava absent.

No sé si la via
és injusta, però
la mort sempre
es fa les paus...

El sol encara no
ha mustiat les roses
i el fill ja viu
en el gran buit...

onatge

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

392562 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com