Orfe de tu

Un relat de: Naiade

Orfe de tu
he plorat ta partida
encara que dins la teva obra
perduraràs per sempre en vida.

Tu, Miquel,
et dic pel nom
ja que és el que hauries volgut
dins la teva senzillesa.

Vas viure sense fer soroll,
com un ocell que no canta,
però amb ment oberta,
observares l'entorn
amb ulls àvids de poeta
assimilant lentament
el que sàviament ens vas transmetre.

Paraules que et sortien directes del cor
donaven sentit a la vida i a la mort.
Cercador incansable de l'amor
en la dona per tu anhelada
la buscares fins i tot mar endins
intentant trobar els seus ulls
entre els blau- verds de l'oceà.

Oceà que creixia dins teu
navegant per ports imaginaris
trobant mil i un tresor
d'aquells que tan sols l'ànima dona.

El cant de l'oreneta
arrecerada a ta finestra
et despertava del teu deliri
per fer-te adonar d'altres belleses.

La llum que el sol de tarda et regalava
impregnant dels seus colors
els núvols que s'esfilagarsaven
joguinejant cap a ponent
tornassolats rojos i ataronjats
que minvaven poc a poc
derivant en liles,blaus i morats.

Ja en el llinda de l'ocàs
la màgia s'allunyava
per donar pas a la lluna,
lluerna del firmament.
Sobre les cases de l'entorn
s'estenia una suau teranyina
llums i ombres en retallaven els contorns
fins sumir-les en la foscor de la nit.

Dins aquell silenci,
que sabies tan proper a la llum
tan sols una fina frontera els separava,
calidesa de llum, densitat de silenci.

Presagis del que esdevindria
et foren revelats,
deixaves que el secret et penetres
com aigua remoguda.

Agraïes aquell regal diví
que ningú et podia prendre
enlairant-te per universos paral·lels
on sense cap esforç volaves lliure,
mentre el teu cos inert
reposava allunyat de tu
sense sentir-se esclau del teu patir.

Deies que tan sols repeties mots
que ja algú abans havia pronunciat,
que tot és antic, si ho mirem bé;
que lloem la traça dels inventors
i ben mirat tots ho som.
La nostra missió és parlar
i elevar els mots a la llum.

Ens preguntem
com ordenar les paraules?
i tu ja ens suggeries:
allibereu les barques de tanta corda inútil!

...Distancieu-vos un pel de les coses,
a fi de no involucrar-vos massa,
i perdre'n l'essència...
Difícil tasca!

Nosaltres no som més que paraules,
ordenades amb altiva arquitectura
modulades per efectes externs i interns,
habitem en elles, ho assimilem tot poc a poc
i ho convertim en experiències,
que poden perdurar en el temps
i el temps no és res més que un gran bosc de paraules.

I nosaltres, pobladors d'aquest bosc,
de vegades ens reconeixem
en alguna soca antiquíssima,
com una reproducció estrafeta d'una pintura antiga.

I afegies que hi ha grans rius que ens esperen,
on ningú ens cobrarà passatge,
però no podrem tornar enrere i
al final del viatge, la mort ens espera.

Orfe de tu
he plorat ta partida
encara que dins la teva obra
perduraràs per sempre amb vida.

Comentaris

  • Ja no sé[Ofensiu]
    Epicuri | 03-07-2009

    Si la poesía és una religió
    o la religió una poesía...

    El que quan la sents
    t'hi trobes a la font
    de la vida, a ón
    el feble és fort
    el fort, de vegades feble
    i on copsem tot el que
    necessitem.

    Però no per que ho necessitem
    no.

    Si no per que
    VOLEM.

    i ja no existeixen orfes
    hi ha qui sap que la mort
    són tal sols tres lletres
    que ens separen.

    senzillesa.

    sense fer soroll,
    ocell,
    ment oberta,
    observares l'entorn
    ulls àvids
    sàviament transmetre.

    Paraules del cor
    vida i a la mort.
    Cercador de l'amor
    la dona anhelada
    mar endins
    l'oceà.
    dins teu
    un tresor
    sols l'ànima .

    tan sols repetir mots
    ja pronunciats,
    que tot és antic,
    tots som inventors.
    com ordenar les paraules?

    allibereu les barquesl!

    no som més que paraules,


    hi ha grans rius que ens esperen,

    Orfe de tu
    he plorat ta partida
    encara que dins la teva obra
    perduraràs per sempre amb vida.

    Comparteixo el sentiment i sobretot
    l'alegría del Poeta!!!

    M'ha costat de trobar, però ha pagat molt la pena. Tinc tant per llegir! tant i tant per viure...
    a rellegir poetessa.


  • Bonics records del poeta de Roda de Ter[Ofensiu]
    llamp! | 29-06-2009


    Has recordat les seves paraules, entre paraules teves que volen homenatjar a tot un mestre, un savi, un hàbil comunicador a través dels mots.

    "Orfe de tu" és una ofrena a la poesia vívida, translúcida i profundament espiritual que ens transmet MM i Pol, un dels grans.

    Rep una afectuosa salutació de llamp! i Rita O'Neal.

    A reveure!

  • Bellíssim homenatge,[Ofensiu]
    brins | 21-05-2009 | Valoració: 10

    Naiade. Tal i com tu molt bé dius, el seu record perdurarà sempre, serà dins els nostres cors, i el teu poema ho fa palès.

    Et felicito, m´has emocionat!

    Una molt afectuosa abraçada,

    Pilar

  • Felicitats![Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 21-05-2009 | Valoració: 10

    Has escrit un poema que per mi ha resultat ser un tendre i magnífic i mereixedor homenatge a un dels poetes més grans de la nostra literatura més recent.
    Es un poema que per lo extens porta ja una gran dificultat que has trampejat amb destresa degut a la sincera admiració que traspua de cada estrofa.
    Felicitats i una abraçada

    Lluís

  • Homenatge[Ofensiu]
    Unaquimera | 17-05-2009 | Valoració: 10

    Un homenatge molt sentit, Naiade, aquest que has aixecat vers a vers, gir a gir, per al Poeta, aquell que escrivia versos com barques, sense un pam de corda inútil que les mantingués ancorades, fetes de soca antiquíssima de bosc ancestral on cadascú pot reconèixer el seu esperit.

    Jo en reconec bocins del meu, cada cop que el llegeixo, com reconec en el teu poema emocions que puc compartir perfectament: això em permet sentir-me més a prop teu i recordar de nou al mestre que s'admira i no s'oblida.

    T'envio una abraçada dins una barca marinera,
    Unaquimera

  • El record del poeta[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 14-05-2009 | Valoració: 10

    consola el teu enyor. Crec que en Miquel Martí i Pol, amb el seu esplèndid somriure i els seus ulls brillants i expressius t'agraeix, des d'on es trobi, els mots tan sentits que li adreces. Versos meravellosos que manifesten la teva admiració i devoció pel més gran dels poetes que hem tingut la sort de gaudir.
    Et felicito, Naiade, pel teu poema-homenatge preciós i completíssim. La cloenda dels darrers versos m'ha emocionat de forma especial.
    Rep una forta abraçada.
    Mercè

  • preciós[Ofensiu]
    ESTEL | 11-05-2009 | Valoració: 10

    homenatge, i sentit. Quan un artista mor, sembla que ens queda una mica menys de vida, perquè les persones que fan art ens la fan viure millor.
    Un poema extens, dedicat, de qui ha seguit a l´artista de ben a prop.
    La meva enhorabona per tot el contingut del poema

    Una abraçada ben gran per a tu

  • Un homenatge[Ofensiu]
    nuriagau | 07-05-2009 | Valoració: 10

    Ja saps que no sé fer comentaris de poesia, però he volgut deixar el meu missatge en aquest bell poema-homenatge a Miquel Martí i Pol.

    Un poema llarg que es llegeix d'una tirada. Has sabut fer, de la vida del màgnific poeta, una esplèndida poesia. Quin millor homenatge se li podia fer?

    Felicitats per la sensibilitat i creativitat que demostres!

    Núria

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

246 Relats

1711 Comentaris

274288 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com