ORATORI

és el millor camí per a la pregària i el coneixement personal. M'afegeixo a l'Aurora amb el tema "birres".
Les esglésies romàniques són un lloc excel·lent per pregar, per altra banda...

Com tu molt bé expresses, per a orar es necessita un lloc senzill, exempt de parafernàlia i en un ambient reclós. Estic totalment d'acord amb tu. Per això, per a pregar, moltes vegades tamquem els ulls per a que res al nostre voltant ens destorbi del diàleg íntim de la nostra ment i el nostre cor.

M'ha agradat llegir-te. Et desitjo unes bones vacances, i a veure quan tenim ocasió de trobar-nos per a fer un beure i una xerradeta amb els nostres amics comuns.

Una abraçada

També prefereixo les capelles petites i que no fan ostentació de les seves riqueses. Però què difícil és trobr-ne una.!
Un poema magnífic, Jaumedelleida !
Salutacions!

entenc molt bé el teu sentiment, davant grans catedrals plenes de turistes que sovint ni respecten el silenci, es perd el desig de pregar. A mi m’agrada especialment entrar en els temples quan estan buits de gent.
Un poema intimista que fa reflexionar .

Una abraçada,


Bon estiu!

Ja deus saber, Jaume, que aquest tema no ven. Tanmateix admiro la teva valentia, la senzillesa i la sinceritat en el contingut i en la forma. M'imagino la reacció davant l'empatx barroc, que per massa art, pot desviar l'atenció de l'objectiu que sembla que pretenen aquests llocs de culte. Fas honor a l'estructura polièdrica de la condició humana.