Cercador


Llista categories

Oració d'ofrena + Jo, Xaman

Un relat de: rnbonet

* ORACIÓ D'OFRENA

Cercant geografies a recer d'una cova
incerta al temps, empremta i petja
del més enllà d'ahir sobre la terra,
mans de cinc dits superposades:
roges de sang, blanques de pau,
policromades mans
terròs canyella;
positius i negatius
de vida.

Mans de ferida oculta,
mans de plors i d'abraçades,
de desitjos, de carícies i de mort;
mans de poder, de llums i dies
a l'horitzó finit i vertical de pedra.

Mans de sempre:
oració d'ofrena.



* JO, XAMAN

A través de l'esbós intente ullades més enllà de la pedra per farratge de la lluna plena. Perquè he escoltat la cridòria dels infants -fam que fereix el cos- fins el capvespre, tot esmolant la gota que no espera i que s'esmuny fins l'abisme tenaç de les entranyes.
I sé que els voltors vigilen la balma retallada per dreceres d'espígol, i romaní, i llorers i boira.
I perquè sé de la màgia de les mans com única existència, ho intente amb cor i sang, fent l'enrenou de camins cercant la fosca nit al penya-segat més solitari. És pel que m'encomane vestint-lo de la més tendra carícia: unes mans.
Sols i llunes venidors diran si vaig errat!

Comentaris

Afegir comentari
  • Dos excel·lents treballs.[Ofensiu]
    Naiade | 10-07-2009

    "Oració d'ofrena" és el retrat visual interpretat amb tots els seus detalls ben precisos, forma, llum, color, intenció. "Jo Xaman" m'ha impressionat, deixant-me sense paraules, un relat d'una gran profunditat , com si tu mateix fossis el xaman que l'interpreta. Et felicito.

    Una abraçada

  • quina....[Ofensiu]
    perunforat | 02-07-2009

    melangia, dolçor, harmonia de paraules i imatges bellíssimes!Ambdós són paral.lels, mans, dits, tacte...
    Molt bonic de llegir company, sí senyor!

  • Bon Repte![Ofensiu]
    F. Arnau | 01-07-2009

    Ramon!
    Aquest RPV proposat per Jeremias, sobre les pintures rupestres, ha donat molt bon joc. La prova són els dos poemes que has fet. El primer dóna una visió com d'oració, i és que les mans semblen aclamar-se al cel per demanar ajut...
    En quant a la prosa poètica, estan força ben trobades les reflexions del sacerdot, també aclamant-se als esperits.
    Aquest repte m'ha recordat el que va proposar ginebre sobre una foto també de mans:

    Repte poètic 13- Mans

    Salut i rebolica!

    FRANCESC

    QUE VAJA BÉ L'ESTIU!!!

  • Bona imatge[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 01-07-2009

    la del repte i millor interpretació la teva. Ens ofereixes dos registres magnífics tocant el tema de les mans (una de les parts del cos que dóna molt de sí, com bé has demostrat) Profund i seriós. La teva versatilitat és admirable.
    Senyor Bonet
    em trec el barret.
    T'envio una abraçada ben saludable.
    Mercè

  • ...[Ofensiu]
    gypsy | 28-06-2009

    M'ha corprès especialment el teu "Jo Xaman", és d'una lucidesa i cruesa sublims. La bona literatura deu ser quelcom semblant a això, que sacseja en ser llegit, que fa pensar i que et deixa els mots ballant al pensament.

    Petons, company!

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1589 Comentaris

357008 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Afegir a preferits
Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >