Ora per ella.

Un relat de: Eriverd
Pavelló auditiu
de majestuosa arquitectònica.
Maldestre tafanera, de l'escolta.
Oïda sord, de veritat insidiosa
Equalitzador de vibrants ones
i forat negre de cursis fonemes.
Pàmpol de descomunal volada.
Membre suprem de l'escolta
i enorme replegament de l'epiteli.
Laberint cartilaginós
d'embolic descomunal
i cova de mil minotaures dements.
Tu absorbeixes el soroll de la fi del món.
Abraces l'aire, acollint la turbulència
de la supurant otitis.
Engoleixes el so dins l'embut
resonant com timpànica caixa.
I quan, a l'avió, ja aterres
llavors punxes amb salvatge
i iracunda ràbia, les entranyes
del complex crani encefàlic.
És aquesta descompressió terrible
de l'esperit-món ja encarnat,
que martiritza la teva gegantina ànima.

Comentaris

  • L'oïda sorda[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-08-2018 | Valoració: 10

    Un merescut homenatge a les nostres orelles, la seva funció, els seus problemes,la seva poesia amagada. Magnífiques descripcions, sensacions quotidianes que ens apropen el poema i ens el fan nostre. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: