Oportunitat

Un relat de: Cleya
Tristesa.... Potser tristesa exagerada, desenfrenada, sense sentit. A voltes el somriure ha marxat del meu costat, a voltes la tristesa em consumeix tots els instants.
Enyor a tantes coses que sembla que res tingui, estic cara a cara amb jo mateixa, descobrint-me extranya i desconeguda. Planejo camins que no sé ben bé on em porten, voldria agafar-ne un i retrobar-me.
I a cada passa amb ulls porucs, a cada plor el record del meu ahir tranquil, que per cada gest de no dir res, de mil imatges que se'n van, que no vull ser, que no vull dir, que em fa un forat dins del cor, que m'espanta cada nit al tancar els ulls, que no puc trencar amb les meves pors, ni avançar amb els meus desitjos. Com he pogut allunyar-me tant de mi mateixa, per no reconèixer com sóc, per no donar-me una gran oportunitat i sentir-me'n mereixedora.
Respiro fort, miro endavant i veig por, paraules que al pronunciar-les sonen a ficció. Però avui, malgrat tots els dubtes que envolten i dificulten els meus pensaments, ja he decidit. Tornaré, per ser la mateixa de sempre. Per somriure de veritat i sentir-me plena, oblidant tot el que m'ha dolgut tant temps, potser massa.

Comentaris

  • crohnic | 16-11-2011

    A vegades és inevitable i necessari enfrontar-se cara a cara amb la tristesa per tal de superar les pors i retrobar-se un mateix... Sigui com sigui, mai ens hem de negar una altra oportunitat...

  • Trobar[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 02-11-2011 | Valoració: 10

    "Tornaré, per ser la mateixa de sempre. Per somriure de veritat i sentir-me plena, oblidant tot el que m'ha dolgut tant temps, potser massa."
    Vaig llegir que a vegales la joia es troba enmig de la tristesa. Comparteixo i animo la oportunitat a trobar.