Operació "El clau" (Venjança)

Un relat de: aldix

Sempre a la mateixa hora, sota el mateix fanal. Puntuals com un clau. Dins la incomoditat d'un Ford Mondeo platejat, les matinades de dissabte feien l'amor. Només passava pel seu costat, en tornar de treballar, però me'ls imaginava abraçats, calentets, com dos canelons acabats de sortir del forn per Sant Esteve.

Ens hauríem fet amics, segur, si ens haguéssim conegut en altres circumstàncies. Llàstima que de seguida els vaig agafar mania. Per porcs. Tiraven per la finestreta les restes de l'amor: un, dos, tres mocadors blancs rebregats, un condó vell i l'emboltori (així vaig descobrir que usa XXL). Tot a terra. Tot empastifat. El meu poble, el meu carrer, gairebé a la porta de casa meva!

Doncs res, vaig iniciar l'operació "El clau". Després de cada "love story", m'acostava a l'escena del crim, i amb uns guants de làtex i unes pinces recollia les seves restes en una bossa de plàstic transparent, talment una agent de la policia científica.

Tres mesos més tard, tot continuava igual.

Un dissabte, després de comprovar que encara eren sota el fanal, però que ja havien consumat, vaig iniciar l'última fase del meu pla. Vaig aparcar darrera seu i els vaig començar a fer llums. Insistentment. Els vaig advertir a cops de clàxon. Els vaig donar un temps prudencial per vestir-se i vaig acostar-m'hi. Toc, toc. L'interior entelat no em permetia veure res, però vaig insistir: toc, toc. Uns segons, i el baf condensat va deixar pas a dues mirades adolescents, interrogatives i espantades. Després d'un "bona nit":

-Sorpresaaaaaaaa!!! Això és vostre! Tothom recull el que sembra!!!!

I els vaig abocar a l'interior, a sobre, a terra, per tot arreu les restes de tres mesos de sexe, mentre aquella olor corporal resclosida s'escampava com una bomba fètida.
Un "filla de..." i una banda sonora victoriosa em van acompanyar durant la retirada.

Dissabte rera dissabte continuo veient el fanal després de treballar, però ara il·lumina en solitud, la netedat del meu carrer.


Comentaris

  • Què bestia[Ofensiu]
    ANEROL | 26-07-2007 | Valoració: 10

    i quina paciència. M'agrada molt com escrius

l´Autor

Foto de perfil de aldix

aldix

24 Relats

36 Comentaris

26304 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:
1981, piano, televisió, desembre, París, lectura, margarides, música, amistat, mar i muntanya, 30, exigent, diaris, natura, Girona, negre, comunicació, gira-sols, viatges, Garrotxa, cafès, somnis... No som més que la suma de les petites coses que anem posant indefectiblement a la motxilla de la vida.