ONZE CONTRA ONZE

Un relat de: NUNU
Fa poc temps que participo en una pàgina d’Internet, relatsencatala.cat, on he descobert en mi mateix una mena de vocació literària que desconeixia, però també que em manca la capacitat de concentració necessària, i “espai mental lliure” per poder estendre les idees abans de plasmar-les en un relat.

He vist que l’”Englantina” ha convocat un Repte clàssic, amb un tema original: un gran descobriment. Li estic donant voltes al tema i a les condicions que ha de complir el relat per a poder participar-hi. No me’n surto. Tinc un neguit instal•lat al cap, al cos, que m’impedeix posar-me a treballar-hi. És com quan estàs segur de que has badat, que hi ha quelcom que se t’ha passat per alt, un detall, però no saps quin. Estic absort, absent, amb el cap a un altra banda. Banda.

A veure. Cal donar-li voltes al plantejament i a les condicions, com quan afronto un tema de feina amb el paper en blanc. A veure què descobreixo.
Hi ha temps fins avui, 27 d’abril, a les 20:00. Jo soc de ciències, i sumo: dos més set més dos mes zero... onze! Això no em diu pas res.

Som a mig dia i encara no he pogut escriure ni un borrall! I he d’escriure, com a mínim (doncs així s’ha plantejat al “plec de condicions”) quatre-centes trenta-quatre paraules. Quatre, tres,.. quatre... sembla una alienació, o una alineació,... i sumen onze! Un altre cop onze! I no son pas poques paraules!

El nombre màxim de paraules és de vuit-centes vint-i-una. Vuit, dos, un ... sumen onze un altre cop! Però que és aquesta bogeria! Potser la jutgessa ha volgut transmetre un enigma contingut en el plantejament del repte? Jo ja estic a la vora de l’esgotament mental. Queda poc temps, i el més calent a l’aigüera.

Tranquil, pensa, em dic a mi mateix. Faig un glop del whisky sour, amb una mica d’aigua, que m’he preparat abans. Onze, onze, ... li dono voltes i, de moment, només em recorda al cotxe que sempre he volgut tenir, i que encara mai no he tingut. Tothom a qui li agraden els cotxes ha pensat alguna vegada que li agradaria tenir un Porsche. Un 911, naturalment. Nou, un, un... onze! M’estaré obsessionant?

Queda poc temps, estic a punt de claudicar. Rebo un SMS del meu cunyat, “avui a les 20:45 a casa meva”. Què coi vol dir? A les vint quaranta-cinc, dos, quatre, cinc,... onze!! Ara si que em sembla que m’he acabat de tornar boig! Què vol dir onze? Quin gran descobriment s’amaga darrera aquestes xifres? Màgia? Premonició?

Onze, onze, onze més onze, onze contra onze !!!

Ja ho tinc! Acabo de recordar! Onze és el nombre de jugadors d’un equip de futbol.
Avui juguen el Madrid-Barça, a les 20:45, i el fan per la tele. Serà un partit colossal! En Pep disposarà un Barça a l’atac (4-3-4) i en Mou segur que disposa el seu equip a la defensiva (8-2-1). Era això!!

Ara, ja més tranquil, m’acabo el whisky i em posaré a escriure el relat.
Com el partit acabi 1-1 hauré de parlar seriosament amb l’Englantina. Segur que ella si ha fet un descobriment que als demés ens és desconegut.

Comentaris

  • M'ha agradat...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 15-05-2011 | Valoració: 10

    M’ha agradat la senzillesa del relat, l’espontaneïtat de les elucubracions del pobre narrador capficat en participar en un repte [cosa que jo, humilment, reconec que té força mèrit].
    Avui és 15 de maig (15/05). És a dir U, més CINC, més ZERO, més CINC és igual a... ONZE!
    Vaig tot seguit a llegir el teu primer relat... a veure què passa!
    —Joan—

  • carai![Ofensiu]
    perunforat | 05-05-2011

    Hola! No t’havia llegit mai! T’he descobert al repte clàssic, m’ha encantat el diàleg! I he fet el clic que m’ha dut fins aquest relat! M’agrada! Amè, simpàtic amb un puntet d’ironia, espontani, etc. T’aniré seguint!

  • La pilota al terrat[Ofensiu]
    franz appa | 04-05-2011

    Vaig conèixer el relat en la convocatòria del repte. Em va semblar molt enginyós i molt ben conduït, i crec un encert que ara l'ofereixis a tot el web... encara que el temps hagi aclarit la solució de l'enigma final, el que depenia de la pilota al terrat :-)
    Salutacions,
    franz

  • El comentari (inexpert i subjectiu) d'una jutgessa novella[Ofensiu]
    Englantina | 03-05-2011 | Valoració: 10

    (NOTA IMPORTANT: VAIG FER AQUEST COMENTARI el 27/4/2011, MENTRE VEIA EL PARTIT MADRID-BARÇA: PERDONA’M, MAGRAO, SI ÉS POC SERIÓS)

    Recompte de paraules: cinc-centes trenta sis (no, no sumen onze) Les quatre paraules clau: perfectament integrades en el relat. Per aquest tema, et poso un 10 (que no, que un onze, no te’l poso)

    Un relat divertit, espontani, jovenívol, de molta naturalitat. Has fet una mena de retrat autobiogràfic de les teves cabòries pre-partit. M’has fet riure, amb el teu recurs d’incloure a l’Englantina i a RC en el text. Fent-me part de la teva realitat, m’has afalagat.

    Has emprat un vocabulari senzill, del dia a dia, sense complicacions. Com si estiguessis pensant en veu alta. I has tingut la paciència de buscar, amb gran encert, les coincidències numèriques que et portarien a saber què és el que et té absort (incís: gooooooooooool de Messi).

    No m’esperava gens aquest tipus de relat, així que puc dir-te que és el que més m’ha sorprès de tots, per la seva originalitat. En llegir-lo, gairebé em crec que el text és real, que al no saber què escriure, busques els tres peus al gat (no, onze no, tres) i converteixes a la jutgessa en una conspiradora, en algú que posa una sèrie de trampes per fer-te arribar a tu a la descoberta final.
    (Segon incís: gooooooooooooooooool de Messi – i van dos)

    Bé, Magrao, em sembla que ara em costarà concentrar-me per acabar de fer el comentari que volia. Et felicito per la originalitat, per la espontaneïtat de la idea, i aprofito per dir-te que 1-1 ja NO podem acabar. Per tant, l’Englatina no tenia cap tipus d’informació privilegiada.
    ------------------------------------------------------------------
    NOTA FINAL: El Barça va acabar guanyant per 0-2, al Bernabéu (semifinal anada Champions). En el moment que penjo aquest comentari, falta poc perquè comenci el Barça-Madrid (semifinal tornada Champions)

  • Un relat sense relat[Ofensiu]
    nuriagau | 03-05-2011 | Valoració: 10

    Em sorprèn la capacitat imaginativa i la rapidesa creativa que estàs demostrant en aquests reptes, Magrao. A més, aconsegueixes aportacions originals com aquesta.

    Un relat en què no hi ha acció, tan sols reprodueixes el flux del pensament del narrador obsessionat pels càlculs mentals i intentant cercar la inspiració abans de poder escriure un relat.

    Un relat escrit el dia abans d’un gran partit de futbol, com el d’avui.

    Ens seguirem llegint,

    Núria

    PS: Copio les condicions del Repte per si vols conservar-les:
    Relat presentat al Repte Clàssic CDLXIII (463): Un gran descobriment proposat per Englantina.
    Paraules clau: esgotament, colossal, aigua, bogeria (o les seves variants)
    Extensió: de 434 a 821 paraules.

Valoració mitja: 10

l´Autor

NUNU

4 Relats

27 Comentaris

4652 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Últims relats de l'autor