Cercador
One By One
Un relat de: deòmises- Compartir:
I
El comiat del batec del cor
Retorna l'autumne a l'ànima,
Que es desfulla de la joia lentament.
Una a una, les fulles cauen en el terra
De l'oblit, entre llàgrimes d'amarga
Malenconia, endutes pel vent.
II
Restaran les despulles de la saba
De les abraçades passades, dels besos
Oferts als llavis assedegats, en el brancam
Nu del lacònic cos abandonat?
Restarà en el seu esguard la buidesa
De mirar en solitud la posta d'aram?
III
El comiat deixa els pètals secs
En les roses de la passió, avui metecs.
Comentaris
-
Estació intermèdia[Ofensiu]Dolça Parvati | 16-04-2008
Has fos el buit desencisador de l'oblit amb l'atmosfera malenconiosa d'un paisatge de tardor. És aquesta precisament una estació on no han arribat els freds rigorosos de l'hivern i en la pell roman encara la calor estiuenca, tan semblant a la de l'amor en plenitud. Com la tardor, l'oblit és un degoteig, una caiguda de fulles seques que només es completa amb el pas del temps. Les preguntes llançades a l'aire autumnal són les pròpies d'una estació intermèdia, la de l'oblit encara no acomplert, malgrat la sentència final.
Em quede, jo també, malencònica, la qual cosa prova l'eficàcia del teu poema.
Una abraçada.
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
307064 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978