Onades

Un relat de: Canela fina
El veig així adormit tan plàcidament, encara amb la sal del mar enganxada a la pell que no me’n puc estar de gustar-lo. L’acaricio amb la punteta dels dits amb molta cura, no li vull pertorbar els somnis. Se li ericen els pèls de les cames i fa una ganyota mig endormiscat. Li petonejo la panxa i l’abraço sentint com l’aire fa voleiar la cortina fent-me pessigolles a l’esquena, des de la finestra l’horitzó mostra com el sol es pon tenyint el cel de passió.
Molt a poc a poc em busca amb els palmells de les mans la cintura i m’estreny contra el seu pit amb fermesa, oprimint la respiració però alliberant els anhels. Li agafo els cabells des de l’arrel i estirant-los, els desendreço fent-lo semblar un nen entremaliat. Em pren la cara i es fon dins dels meus llavis, regust obscè que es barreja amb la mel que pronuncien les seves paraules.
_ Preciosa...
_ Ara et faria l’amor poquet a poquet, com les onades d’un mar que està en calma, de qui se sent només remor i em correria així també, poc a poc, amb regust de sal als llavis, l’escalfor del sol a l’esquena i...
_Doncs no esperis més.
Així, notant el desig ardent entre les cames, li agafo i me la poso dins meu. Sospiro, ell respira a fons i dibuixa un somriure. Em moc com li he dit que ho faria, en onades que van i venen, calmoses, sinuoses però opulents. M’agafa el cul, una mà a cada galta, acompanyant el balanceig. Sense deixar de mirar-nos als ulls ens prenem l’alè amb petons delicats. Em vaig omplint de passió. Sento una quimera dins meu, va creixent, com les bombolles del cava que lluiten per escapar-se pel coll de l’ampolla, es van exaltant fins que aconsegueixen fer sortir el tap amb una última sacsejada i s’alliberen enmig de l’escuma amb un gran esclafit que deixa pas al cava fresc i dolç que omple les copes.
Després, batecs esverats, delit, sornegueria...
Restem immòbils l’un dins de l’altre, abraçats, el temps s’ha aturat.
El mar, sense fer renou, ens deixa dormir. S’està ben quiet per no interrompre el son que l’amor ha induït.

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Canela fina | 15-02-2016

    Agraïda dels vostres comentaris. Sempre és un plaer brindar amb cava i quan no en tens, és cert que es troba a faltar ;)

  • com he trobat a faltar[Ofensiu]
    Brígida Balcells i Puigdevall | 15-02-2016 | Valoració: 10

    sovint el cava a la meva vida
    "ho veus?" el mar ja no tant

    Danke, i visca el cava

    Brígida

  • Brindis[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-02-2016 | Valoració: 10

    Un brindis per aquest relat serè i fresc com el cava al costat de la mar. M'agrada aquesta vinculació de la pèll salada amb el sexe. De fet, el meu primer llibre es titolava "Escoltant la sal" i ja t'imagines de què va, oi? Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Canela fina

Canela fina

23 Relats

69 Comentaris

16086 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Sempre he tingut la necessitat d'escriure, m'allibera.
De vegades m'agafa un neguit que només s'atura quan el transformo en paraules, últimament he decidit compartir-les.