onades mar endins

Un relat de: Nuvolosa

Les ones arribaven sense fre, pausadament i sense pressa. El reflex de la lluna il·luminava l'espai i les acompanyava fins las meus peus. Arribaven trencades, desfetes ja per la mar, conscients del seu final.
El xiuxiueig de la mar em portava al teu costat. M'acompanyava fins a l'infinit, m'acariciava els cabells com ho feies tu i em cantava la nostra cançó. L'escalfor de la sorra es convertia en els teus braços acaronant la meva fredor. Els peus nus jugaven amb les ones ja trencades i el reflex de la lluna en obria el nostre camí.

No hi ha nit que no vingui aquí, al nostre petit tros de món a contemplar la nostra màgia. Érem fills de la infinitat i hereus de la immensitat.
I, aquesta nit he tornat, i he tornat amb tu. Cada nit et veia asseguda a la nostra sorra calenta, la sorra que ens abrigava en les fredes nits d'hivern. Avui he tornat a sentir els teus llavis, les teves dolces paraules, he vist la blavor dels teus ulls despullant-me a cada mirada i... m'he endinsat a tu eternament.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Nuvolosa

Nuvolosa

23 Relats

20 Comentaris

22290 Lectures

Valoració de l'autor: 9.30

Biografia:
Res, només us deixo la meva adreça per si us voleu posar en contacte amb mi:

lnb_jess@hotmail.com

MOLTA LLUM!