Onades a la teva pell

Onades a la teva pell,
com al cel del Paral•lel
els dies que els somnis fugen
de les nostres goles.
calfreds i caricies,
tremolor.
I els meus llavis avançant
entre les teves cames,
volent ser tu
o viure dintre teu,
sense pensar,
i quasi sense respirar,
amb una pressa no volguda
i un temps que s’ha fet or
a la meva llengua.
T’has concentrat en un punt
i tot el meu horitzó ets tu:
el teu cony, els teus nervis i el teu cervell.
Vull gravar aquests minuts, segón a segón
a la teva memòria,
per fer-te estremir de la mateixa manera
sempre que no hi sigui.
I poder explotar com un déu grec,
fer-me pluja
i mullar-me amb tu.