Onada de calor

L'onada de calor va superar la seva pròpia alçada. La suor de la xafogor humitejava fins i tot el moll dels ossos i més enllà.

La bruixa sexagenària de tercer pis sense ascensor amb placeta al davant va haver de sortir a refrescar els porus, les berrugues, les canes, les arrugues i el somriure exhaust. Va recolzar l'escombra contra el tronc d'una acàcia per tal que conversés amb el vegetal que començava a florir amb celeritat i que esdevindria un autèntic núvol del to del safrà.


Volia, sobretot, esventar la ment xerrameca, una bona malaltia.

Havia deixat els set néts dormint, tots en un mateix llit. Un ventilador piramidal, adquirit a Egipte feia anys i panys, els allunyava malsons enganxosos i atreia somnis que el gos marró més-que-mascota que els vigilava supervisava i permetia: insuflaven alegria per viure.

Els pares i mares dels infants pluritreballaven. Les criatures rebotien casa de l'àvia sí, casa de l'àvia també.

La dona necessitava seure en un espai obert a la serena. La placeta buida s'oferia. El banc més central lluïa sota la barreja de les il·luminacions de fanals i la lunar que li conferien un caire oníric.

Tant bon punt hi va ser asseguda hi restà quieta, ben quieta. No va trigar en saltar-li al cap un grill que es situà damunt el monyo, triomfador com si hagués fet un cim, que per celebrar-ho cantà.

La música de l'insecte apaivagava la hiperactivitat cerebral. La dona obria els ulls de tant en tant. La vegada que va fer nou veié un dragó emergir de sota un mur fet de pedres de ronyó i ciment i com feia via en situar-se a la façana lateral d'un edifici a tocar en una clapa de llum. S'hi movia neguitosa, la bestiola, com si esperés alguna cosa. El grill calmava les ànsies tafaneres de la bruixa observadora.

'Tot arriba tot arriba tot arriba tot arriba tot arriba tot arriba...', repetia.

I sí. La segona vegada que va fer nou que obria els ulls -per què comptava?- un gat negre es va fer visible després que un miol un xic lànguid es va fer sentir des d'un pi en aparença alt, fruit d'un seguit de mutilacions de branques. Aleshores, el dragó es relaxà. La dona es centrà en aquells dos sers. El grill va abaixar el to i es fa afegir a estar al cas de la conversa d'aquelles dues ànimes bessones. Ben bé com ell i la bruixa.

El que sentí (de mots i d'emoció) era curació. Curació d'onades: de calor i de tant més.

Tornà al tercer pis, pujant cada graó a poc a poc, efervescent i renovada.