On són els meus drets i els meus deures reals?

Un relat de: llacuna

Sóc de nou a l'atur. Què vol dir això a efectes pràctics? Vol dir que quan se m'acabi, és a dir dintre de sis mesos, no disposaré de diners per a comprar arròs, tampoc per agafar el tren, tampoc per pagar-me la factura del telèfon, ni posar benzina al cotxe per anar a l'assemblea a la nit quan els transports públics són pocs, dolents i cars.

Així doncs m'hauré de quedar a casa, menjant poquet, fent recorreguts en bicicleta, per a ser més exactes, més recorreguts en bicicleta dels que faig normalment, amb la poca benzina que tindré dins del cos de l'alimentació deficitària i anar a parlar al poble que és a un km. Aquesta és la vida que m'espera i només he parlat de les necessitats bàsiques, perquè els altres ja se sobreentenen que s'hauran de suprimir del tot.

I la pregunta és: No tinc dret a menjar? Ni a agafar el tren? Ni a xerrar per telèfon? Quin cost suposo la xarxa telefònica? El manteniment i la innovació es tant cara que si no puc col·laborar econòmicament haig d'estar vetada d'aquesta tecnologia? Bé, puc anar a trucar a una cabina, i si és a mitjanit, també?

Els meus drets són menjar correctament i comunicar-me, també tenir accés a tota la cultura i sanitat necessària per a créixer com a persona.
Per tal d'accedir als meus drets basics com a esser humà, no vull sotmetre'm al xantatge de col·laborar amb cap empresa que s'enriqueixi, sinó construir les alternatives socials en les quals hi crec.

No vull que només les empreses disposen d'euros per a pagar-me i que jo només pugui accedir als meus drets amb aquests diners. Som dins d'un sistema xantatgista.

Com a molt recolliré les escombraries que genero, m'ofereixo a treballar de forma rotativa d'escombraire perquè tampoc no només jo genero escombraries. Aprofundiré més en el coneixement de la salut del meu cos però no vull dependre dels diners per a curar-me, si haig de comprar qualsevol producte, inclòs els naturals. També accedeixo a fabricar, derivats de les abelles, herbes, xampús o altres productes d'aquesta mena que també gasto. Fins i tot accedeixo a treballar un temps en el manteniment d'una telefonia pública.

Per què no es reparteixen les tasques socials i així participem també dels seus beneficis justament? En quina mena de societat vivim? On son els nostres drets i els nostres deures reals? Tot està mercantilitzat

Comentaris

  • Moltes gracis per comentar![Ofensiu]
    Niet Sart | 05-09-2009

    És molt gratificant sebre que sa meva vou no crida totsola.

    Salut!

  • Trist.[Ofensiu]
    Niet Sart | 03-09-2009

    Això que exposes i denuncies és realment trist.

    Si ho pensam un moment, vivim en un món en que fins i tot es dret més bàsic, es de subsistir, té un preu.


    I no tots el poden pagar.


    Te convid a que llegeixquis un relat que vaig penjar fa poc aquí: http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=890991