On sóc?

Eren les 3 de la tarda quan començaren a sorgir les preguntes: On era? Qui era? Què hi feia allà? De cop i volta em trobava en un lloc desconegut, sense conèixer ningú i sol, completament sol enmig dels fems. No recordava res, però en tocar-me el front vaig veure que tenia un trau i un raig de sang baixava fins al meu ull esquerra.
Tapant-me la ferida amb la màniga, per sort neta, del meu braç vaig redreçar-me i un cop dret no vaig saber què fer. Per tant, vaig seguir la primera persona que em passà pels morros, desafortunadament vaig enganxar-me darrere d'un busca bregues al qual el perseguien una colla d'homes enfurismats i amb ganes de revenja, per suposat es pensaven que jo anava amb ell i, dit i fet, em vaig trobar altre cop apallissat i ajagut al terra, però aquest cop sense fems, per sort.

Després de divagar una estona vaig decidir aixecar-me i dirigir-me cap a l'església, allà tindria aixopluc i menjar calent, però les meves passes foren escasses ja que al adonar-me que sagnava sota l'aixella vaig fer un recés i ja ningú no em mogué més d'aquell lloc, mentre el meu cos, sobretot la meva cara passava per diversos colors enmig d'aquell fred gèlid, la meva consciència m'abandonava com si fos un gos sarnós.

L'endemà se celebraren els funerals del Duc, caigut de la seva muntura en un femer en trencar-se la pota el cavall i mort per uns lladres; això es el que s'escoltà per la plaça. Mentides per ocultar la vergonya i la humiliació d'aquella mort.