On sóc?

Un relat de: Eriverd
On sóc? Si sóc sense sentit!
Enmig del menys que res,
on l'u és tot dividit
per mil milions, de queres (corcs).
Entre els límits, on sóc?
Si sol trepitjo el buit
corrent com la tortuga
del vell Zenó colpit.

Cercant-me al pols de Cantor
i esmicolant-se el Ser
quan l'infinit es venja
del món rodó i sencer.

Sóc punt que no fa línia!
Però damunt visc d'ella.
I m'aturo en suspensiva
al dubte que em distreia.
Sóc punt, camí de dol
filera on se'n camina.
Sóc punt que engreixa el sòl!
I el cel, fa línia fina.

Cercant-me al pols de Cantor
i esmicolant-se el Ser
quan l'infinit es venja
del món rodó i sencer.

Comentaris

  • Resposta[Ofensiu]
    Eriverd | 10-02-2019

    Jugo amb el concepte de fractal de Cantor, on els infinits punts de la línea que és la vida de cadascú, sembla a vegades que es desintegri la nostra existència tan fràgil en infinits intervals de buit....

  • Ets i estàs...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-02-2019 | Valoració: 10

    Realment no li he trobat el sentit de tot el poema.
    Si no saps on estàs...serà que estàs entre el sòl i el cel...
    Molt ben pensat i t'ha eixit fenomenal i amb molta rítmica.
    Un salutació...
    Perla de vellut

  • Errada[Ofensiu]
    Eriverd | 27-01-2019

    Disculpeu, hauria de ser: "a la pols de Cantor" i no "al pols de Cantor".

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: