On s'amaguen els teus somriures

A l’illa on s’amaguen
els teus somriures, sota els estels
i els blaus, a tocar de les onades,
dels somnis i de la bogeria.
En un silenci que es trenca
suau a vegades,
d’altres com un esclat.
En la foscor,
acaronant la teva pell,amb les orelles.
En una melodia
que ascendeix en espiral,
buscant,a un segon després del clímax,
una escala menor,
uns ulls que s’amaguen
i un sexe en retirada.