On poder respirar

L’aire del Priorat es idoni per respirar a pulmó obert i dissipar les penes.
El Montsant et fa sentir dintre del cor, la força, de la llibertat.

Salut.
Jacques Adolphe

com un enamorat

Si mai el desig
no poguessis controlar
si algun dia
et seduís lo suficient
si et fes falta
en el teu cor.

...i ple de tendresa. Saps trobar l'expressió adient, la paraula més clara per fer un poema ric i ple de sonoritats.
Felicitats!

per trobar un lloc com aquest
Un racó tendre

El punt per tornar a VIURE
la confluència dels teus desitjos
el temps per gaudir d'ells
i un espai per compartir
amb els esser estimats.

enmig d'una realitat on tot es possible

tenir un esser estimat que m'oferis el que en aquest poemes expreses. Espero que l'aludit ho valorir intensament.

Una abraçada

encantat de llegir-te, molt maco

els teus poemes em fas esgarrifar.
Quanta passió, quants anhels, quant desig...
Has pensat en publicar?

on trobar-se en un mateix i amb els essers estimats?

Un racó tendre
on aixoplugar-te
on les penes
poder dissipar
on amb lo més ardent
dels teus anhels
acomplir-los
amb escreix
i desplegar dia dia
amb la il·lusió d'un nen
cadascun dels teus somnis.

Si fessim cas el nen que duem dins seriem molt més feliços. Intentem fer-li cas perque cada dia el trovem més facilment.

Aquest racó tant càlid on volgué restar eternament, on poder ser nosaltres mateixos i sentir-se sempre bé com a casa i amb el esser estimat al costat. Utòpic però meravellós. Qui no ha pensat mai en que podria ser ral i a deixat anar la imaginació entre somnis..?

" El punt per tornar a VIURE
la confluència dels teus desitjos
el temps per gaudir d'ells
i un espai per compartir
amb els esser estimats. "

Mai deixaré de buscar aquest racó. Una abraçada

en calma de tot alló què és important, i en bona companyia. ës això el que necessitem tots.

Un racó tendre
on aixoplugar-te
on les penes
poder dissipar
on amb lo més ardent
dels teus anhels
acomplir-los
amb escreix
i desplegar dia dia
amb la il·lusió d'un nen
cadascun dels teus somnis.

M'ha agradat molt. Una abraçada

Hola Gritella! Encantat de llegir-te crec que per primer cop a RC (la veritat és que em connecto poquet a RC, i a aquestes hores ja no escric frases ni gaire coherents ni menys encara gaire lúcides). He volgut, això sí, com a mínim tornar-te la jugada ;-)

Fa temps vaig escriure un poema (un d'aquells que tinc perduts no sé on i que ara, llegint aquest teu, m'ha vingut a la memòria) que venia a dir alguna cosa com ara "inventa't un stop en la ruta de la vida". Bé, potser era quelcom més (o menys, també podria ser) poètic. Aquest poema parteix en certa manera d'una idea similar: cal un espai on seguir essent nosaltres mateixos. No perdre'ns enmig de la rutina, d'una vida diària que més aviat embalsama la vida real.

Tot el poema m'ha semblat molt ben portat. L'únic que potser puc objectar-te (acostumo a sembrar alguna o altra crítica) és que m'ha sobtat, veure tantes rengleres de punts... Volies posar punt suspensius? Dibuixen alguna imatge que el lector hauria de saber afigurar-se? Simplement, separen estrofes?

Pel que fa al tema del "lo", és acceptat en molts dialectes (no en català estàndard, és a dir, el d'oficina, però sí literàriament i en registres de divulgació). T'ho deixo escrit aprofitant l'avinentesa, però res a destacar-hi de més.

I això és tot per ara! Encantat de saludar-te, espero llegir-te i comentar-te amb més lucidesa alguna hora que estigui més despert, i fins la propera!!!

V.

així necessito avui, un recó per agafar aire descansar i després poder continuar, en el tros feixuc i diari.
gràcies!

Com en aquuestes pàgines on els relataires onplen de sentiments els nostres cors

SOMNI

en la teva presentació, Gritella. Que bonic i complicat alhora.

Així el teu poema reflecteix el teu estat d'ànim.
trobes paraules amb que pintar el teu paisatge interior.

és bonic i cert el que descrius. La VIDA, és AIXÍ, talment com tu la descobreixes: PURA CONTRADICCIÓ

i aquest és el seu encís i la nostra desesperació. Una gran joia, conèixer-te, Gritella!, gràcies per seure un poc, a prop meu i fer-me companyia.

ets una dona EXTRAORDINÀRIA, ho pressento...

de baix a dalt
morir i renéixer
un bon camí que tots hem fet algun cop


Txell