On mena la porta?

Un relat de: Mena Guiga
Tenia, aquell home d'aspecte bohemi, vestit amb un peto de texà i camiseta imperi a sota de color verd molsa, una porta que caminava al seu costat. De tant en tant la mirava i li picava l'ullet i la porta feia un saltiró com un gos content. Acostumaven a fer un stop en una vorera ampla. Passava la gent i ell, de mena farandulaire, amb veu alegre i mots convincents, solia aconseguir que alguns vianants atrafegats saturats s'aturessin.
-On porta?
-Què comporta?
Sempre preguntaven el mateix.
Però la travessaven, perquè era de franc i perquè estaven encuriosits.
En sortir-ne, ningú comentava. S'ho quedaven adins, com un tresor molt valuós, com un silenci lluminós.

L'haver travessat la porta transformava els somnis, efectes secundaris. Ara aquelles persones vivien somnis i somiaven realitats i per això era ben normal tenir de mascota un ànec amb dos becs blaus, menjar sofans llescats a la planxa o vestir-se amb retalls de núvols, per exemple. I era estrany tenir horaris, anar al supermercat o posar-se els mitjons, per exemple.

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Annaïs | 05-06-2012

    Gràcies pel teu relat. Una persona que et dona l'oportunitat de rebre quelcom, que t'ofereix una porta a... el que sigui positiu per algú...
    Fantàstic!!!
    Anaïs

  • Visca la Porta[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 05-06-2012 | Valoració: 10

    La Porta invita a decidir i fer quelcom.... Entrar-hi... Experimentar.... Enhorabona !!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

523 Relats

552 Comentaris

104270 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.

Admiro, per exemple, el color de la ceba de Figueres (encara que faci plorar), el groc de la mimosa i el taronja de les calèndules dels marges dels camins dels camps, tant si hi passo amb bicicleta com a peu.
Em deleixo per agafar arrels a la platja escurades per l'aigua del riu Tordera i del mar Mediterrani i esblanqueïdes pel sol. I còdols de tons variats, tots tresors. Observar els núvols mentre passegen i les formes que prenen.

M'agrada escoltar quan em parlen amb il·lusió a la mirada (escoltar costa!). Més aviat sóc de xerrar (peixatera!!!!).

En escriure sovint barrejo surrealisme-narrativa-humor-poesia.

M'AGRADA FER RIURE LA GENT. I RIURE-HI. RIURE ÉS IMPORTANT. SOBRETOT APRENDRE A RIURE'S D'UN MATEIX.

Sóc (quan se'm deixa) contacontes a escoles i biblioteques, autora de contes (i aquí relats i relats i relats, estic sota els efectes d'una malaltia benèfica, no puc parar) i també il·lustradora (cal que digui que l'estil és boig?). Professora de ioga integral (la disciplina...uf!, una miqueta bé val la pena..per tot allò de l'equilibri entre cos i ment, perquè enforteix i perquè és un repte) .Monitora de risoteràpia (ajuda a tenir unes bones abdominals, ho juro!). També tinc la introducció al clown (un nas vermell diu tant!). Tot m'ajuda per a dur a terme festes i celebracions per a grans i/o petits, participació i diversió, deixar-se anar. I, el més antic, estic diplomada en Turisme. Però no em feia el pes donar claus d'habitacions a la gent en una recepció ni haver de repetir horaris d'àpats robòticament (per exemple, i amb tot el respecte per qui ho fa i a sobre en gaudeix), entre d'altres monotonies hoteleres (què voleu que hi faci!).

Em preocupen la inconsciència, la manca d'entusiasme i d'esforç (que també m'afecten). La mediocritat és un mal guarible i el talent, la creativitat i la imaginació haurien de ser la menja diària. Entenc que cal combinar monotonia-moments i que les expectatives són males companyies (tot plegat em costa molt!!!!). Valorar, estimar, lluitar. Que tot és una suma i que la influència és paral·lela. I així, quan ve la decadència, inspiro i, si vull, intento recuperar-me (hi ha una gradació, és clar, i a vegades guanya el costat fosc).

I sóc de foc i aire, intento ser més de terra... i d'aigua poquet poquet. I això que em considero bruixa de rierol (món amb el que m'identifico)

*Autocomentaris: aquesta tia està sonada, boja rematada, no hi toca, o toca un bolet -al·lucinògen, segur-, està com una cabra amb un llum. En fi, és el que hi ha...



butxaca5@gmail.com