on es creuen dues linees paral·leles

On es creuen dos línies paral·leles

A en Dani li encantava anar al cine. Era un entusiasta del cinema, hi anava dos o tres cops per setmana. Sempre arribava deu minuts tard, i mai no veia el començament de les pel·lícules.
No ho feia expressament, normalment no era culpa seva, hi havia massa trànsit, no trobava aparcament o simplement sortia tard de casa.
A més a més sempre contava amb el marge de les promos, anuncis, tràilers i avisos oficials, que ven mirat era de deu minuts com a mínim.
Les seves eventuals parelles es posaven nervioses i sempre li retreien, però ell era inflexible. Total, si has vist tantes pel·lícules com ell, el principi no és important, perquè l' escència de la pel·lícula és el final, és on es demostra si la peli és bona o no, perquè és el que queda, el que tothom recorda.
Li agradava entrar amb la llum apagada i així poder aconseguir el lloc que volia, sempre al passadís, per poder estirar les cames.
Avui havia quedat per primera vegada amb la Carme, i ja arribava 10 minuts tard, encara no havia trobat lloc per aparcar i volia comprar crispetes, seria l'únic àpat que faria al dia.
Li agradava la Carme, tot i que només havia parlat un parell de cops amb ella, era intel·ligent i sabia el que volia, a més a més sempre reia, però no era un riure tonto de nena pija, sinó que era un riure dels que no et canses de sentir, net i ple. Tenia moltes ganes de conèixer-la.
A la Carme li encantava el cine, era una entusiasta del cinema, hi anava dos o tres cops per setmana. Sempre arribava vint minuts abans, entrava la primera a la sala i s'asseia al mig, assegurant-se que hi havia igual numero de butaques a la dreta que a l'esquerra, i es distreia mirant com la gent entrava i s'asseia, deixava les coses i a poc a poc anava callant a mesura que s' apagava la llum.
Li agradava veure totes les promos, anuncis, tràilers i avisos oficials, però sobretot els tràilers. Ven mirat la pel·lícula de desprès sempre la decepcionava, perquè és en tràilers estava resumida l'escencia de la pel·lícula.
Avui havia quedat per primera vegada amb en Dani, i ell ja arribava deu minuts tard. Li agradava en Dani, tot i que només havia parlat dos cops amb ell i per telèfon, sabia que era el tipus d'home que l'atrapaven, perquè era intel·ligent i divertit, i a ella la perdia que la fessin riure, a vegades creia que potser era massa riallera, però no ho podia evitar.
Era per això, perquè li agradava molt i perquè n'esperava molt d'aquesta cita, que encara no havia entrat, però ara ja era molt tard, havia de prendre una decisió, no sabia si havia de trucar en Dani, comprar les entrades o passar d'ell, va decidir comprar una entrada i va entrar a la Sala. Abans d'apagar el móbil va pensar d'enviar un missatge a en Dani per dir-li on estava asseguda, encara que potser era millor no enviar-li. No es pot començar una relació traint principis.