Cercador
ON ERES, JÚLIA?
Un relat de: brins- Compartir:
-He anat a fer un cafè, amor...
Ell fa que s’ho creu, i ella torna a asseure’s al seu costat per parlar de fragments de cel inexistents. Amb les mans entrellaçades obren les finestres del cor per deixar-hi entrar aire càlid que fongui la gèlida temença d’un final proper.
Mai no li explica que són els metges els causants dels seus retards, sap que ell ja ho intueix, i també sap que no vol parlar-ne, que prefereix defugir l’aspra realitat perquè estima massa la vida. És la Júlia qui d’amagat ha d’atendre les dures explicacions dels metges enmig del passadís; la seva professió els obliga a ser explícits i clars amb els familiars, i ella intenta que aquelles paraules pessimistes no agreugin encara més la tristesa de l’ estimat. Ha d’escoltar, amb un plor contingut, com li recorden que l’estat del seu home és terminal, i pocs segons després ha de fer l’esforç inhumà de girar el pom de la porta i entrar a l’ habitació amb un somriure que li amagui les llàgrimes.
“Ja se sent el carret que et porta el dinar, Joan; menja-t’ho tot per posar-te ben fort i poder tornar aviat a casa”, li diu cada migdia amb un to que pretén ser encoratjador i optimista, i ell la mira agraït...Té els ulls plens de sol, encara que no puguin albirar cap signe d’alba.
Comentaris
-
Bona nit, Perla de Vellut,[Ofensiu]brins | 03-11-2019
Gràcies per llegir-me i pels teus bons desitjos, company, però, malauradament, he de dir-te que els protagonistes d'aquest relat no pogueren mantenir unides les mans... El que no ha aconseguit mai la mort, és separar-los els cors.
Pilar -
Esperançador.[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 03-11-2019 | Valoració: 10
Hola Brins, aquest relat no t'ho havia llegit i a mi m'expressa que és un relat trist i a la vegada amb alegria i esperança de que Joan és repose el millor possible, per a seguir la vida.
Al llegir-ho em fa una sensació de melangia.
M'ha agradat molt com ho escrius, tan tendre i a la vegada trist.
Una abraçada...
Perla de vellut -
Realitat[Ofensiu]olgalvi | 12-03-2017 | Valoració: 10
Molt real per desgràcia i alhora molt tendra, arriba al cor. Felicitats
-
El sol de l'amor[Ofensiu]Illadestany | 15-08-2016 | Valoració: 10
La gèlida temença que, en el fons, sempre hi és, aquí és una trista certesa. Però tots dos, jugant el joc de l'engany no assolit, s'omplen els ulls de sol per a aprofitar al màxim el temps que els queda d'estar junts.
No hi ha cap signe d'alba, només d'amor . I de mort.
Els humans som els únics animals que podem arribar a ser tan conscients de la pròpia fi i de la dels estimats, i això crec que és un dels coneixements més durs de tots. -
Un relat[Ofensiu]Nonna_Carme | 03-08-2016
malauradament tan real, que m'ha fet reviure moments molt dolorosos .Encara tinc un nus a la gola.
Una forta abraçada, estimada Pilar. -
Paraules enmig del passadís[Ofensiu]aurora marco arbonés | 30-07-2016 | Valoració: 10
Quina imatge més trista i més real la que ens presentes amb aquestes paraules! Mil cops repetida en clíniques i hospitals, sabent el mal que fan els mots que els metges han de dirigir als familiars dels qui, malauradament, tenen la vida amb curta data de caducitat.
Imatge quotidiana que, malgrat tot, tu ens regales amb el teu personal toc poètic i, com diu l'Aleix, amb una trista bellesa.
Bon estiu, Pilar! -
La bellesa de la tristesa[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 15-07-2016 | Valoració: 10
Es pot escriure un relat trist amb bellesa? I tant! Aquest teu n'és un clar exemple. Petita història molt quotidiana, molt real, molt propera i que molts hem viscut, però que no deixa de deixar-te un bon regust literari i humà. El cor d'ella davant l'adversitat de la vida, el cor fort, l'escalf d'una mà sobre l'altra. Pilar, una forta abraçada!
Aleix
Valoració mitja: 10
