ON CARAM TINC EL MITJÒ VERMELL!!

Un relat de: MariaM
S’havia passat d’hora... S’hi estava tan bé amb els ulls tancats, amb la música escaient com a teló de fons. Un fil sense connexió, que no el portava enlloc, tan sols allà on volia estar i prou. Ben pensat, està en el lloc on vol estar? Segueix amb els ulls tancats, però, la veu, aquella silenciosa veu, que l’acompanya, sobretot, en situacions compromeses, ha començat a prendre la paraula. Mentre, ell s’excusa. No li serveix de res, perquè ella, vinga! No para d’interpel·lar-lo. El clímax, els moments per la passió i la sensualitat, dissortadament, s’han acabat. Surt del llit i ho fa pel costat equivocat. El cos amb què ensopega tampoc és l’habitual, tot i que no l’hi és desconegut, ben al contrari, se l’estima aquest cos. De fet, junt amb ell, el cos, ha passat una llarga i bon a estona. Es tomba per sortir per l’altra banda del llit, però, una mà del cos jacent, tracta d’impedir-li. S’inclina i entrecanvien un bes apressat. Una dutxa ràpida i comença a vestir-se. Arribada l’hora dels mitjons, n’hi falta un. El busca prop de les sabates i de la butaca, als peus del llit, encara, sense perdre la calma. Torna al bany, busca entre les tovalloles, el barnús; va a la cuina on recorda que, en arribar, començà a desvestir-se. Res de res. Ara sí, que l’ha perduda, la calma i el mitjó, això que ja porta una hora de recerca...
Acaba anant-se’n cap a casa amb un de sol, confia que amb els botins no es noti. Durant el viatge va rumiant. Altra vegada l’acompanya la seva veu interior que segueix recriminant-lo. Es sent angoixat i pren la decisió de sincerar-se amb la seva dona. Li parlarà d’en Lluís, el seu amant.
Mentre, a casa d’en Lluís, en el seu racó, en Lucas rosega el que queda de sencer del mitjó vermell. Sembla satisfet.

Comentaris

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: