Cercador
Òmnium de plor
Un relat de: res no és mesquí- Compartir:
Del meu regàs l'hivern es despentina
descabdellant records aproximats
d'aquella infància meva als seus ulls blaus
avui coberts de sorra i serpentines.
Pel seu sedàs del cristal·lí que em mira
vetllo adormit l'instant del meu passat
i ella no hi és més que en l'amor fugaç
i el pas errant d'un sèquit de fantasmes.
I jec de gust les tardes a mirar-te
sobre les pedres que foren miratge
del nostre agosarat assaig d'amor.
Avui la pols d'aquells dies comença
tot just a despullar-me les entranyes:
la meva vida és tota òmnium de plor.
l´Autor
56 Relats
115 Comentaris
55279 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74
Biografia:
Vaig néixer, sóc, respiro...Com tots els homes peso poc i el vent bufa molt fort, per això omplo les meves butxaques de somnis que mai es fan realitat. Són les contradiccions del món que visc sense convèncer-me.
Em sento aliè a qualsevol aritficiositat creada per l'home: els diners, els conflictes, les icones, els mites, les tribus urbanes...
Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?
Jordi, kumpli_antifa@hotmail.com