Ombres

Les pors, la tristesa, l'ànsia, l'enyorança, la desolació, el desempar......
Tots i cada un dels sentiments que t'angoixen i t'enfosqueixen l'anima, t'envolten la voluntat i la veritat, són canviants i imprevisibles. T'assetgen en la foscor fins que baixes la guàrdia i t'ataquen. T'inunden el cor amb el seu gran mantell negre que ho deixa tot ple d'ombres.
Fins i tot en el moment més feliç de la teva vida, sents la presència de les ombres que recorren cada racó del teu cos. Aquesta presència és la que t'impedeix estendre les ales i emprendre el vol, et manté lligada a terra, on la amargura arrela i creix com una flor a la primavera. Per sort, arriba el moment, en que a les ombres se li cauen els pètals i els arriba l'hivern. Durant un temps, et sents en pau, lliure, fins que un altre vel negre ho torna a enfosquir tot.
I així, poc a poc, et va passant la vida, intentant superar totes les angoixes que s'infiltren a la teva ment. Tot i així, mai no perds l'esperança de que un dia, ja no hagis de vèncer cap ombra, perquè la serenitat més absoluta s'apoderarà de tu i ja no hi podrà arrela cap més sentiment inquietant.
Aquesta esperança és la que il·lumina la foscor, la que fa que les ombres s'esvaeixin, la que t'inunda de la creència de que el temps tot ho cura i la que t'ajuda a superar, una a una, totes les ombres de la teva vida.