Ombres

Un relat de: Victre
Aquesta història va passar fa molts i molts anys.
O potser encara no ha passat.
Potser això no importa.

El que sí que és important pel relat, és que hi ha un cavaller que està obsessionat en enxampar i matar un drac en concret. I que el cavaller es diu Jordi, i que el drac té el nom que tu li vulguis posar.

El cavaller porta anys, massa anys segons la meva opinió, perseguint el drac. Només ha aconseguit veure-li l'ombra de la cua vàries vegades, però d'aquí no ha passat mai.

La cara del cavaller reflecteix la duresa d'anys de recerca infructuosa, i la seva ment és el resultat de tots aquests anys de foscor, una ment que no ha pogut pensar en res més que matar el maleït drac. Ha deixat de banda amics, família i tots els anhels de joventut que s'havia promès complir, o com a mínim, s'havia promès lluitar fins al final per veure si era possible complir-los.

Per tot això, el dia que veu l'ombra del drac com entra a l'església de no sap on, per aixoplugar-se de l'absurda nevada que està caient (no recorda que nevés en cap versió del conte), pensa que si s'amaga i espera a que el drac surti, amb tot l'arsenal a punt podrà matar-lo fàcilment.

En Jordi suposa que el drac sortirà pel matí, així que es prepara per passar una altra nit a la intempèrie -ja no recorda quantes n'ha passat-. Però aquesta nit no és com les altres. Aquesta nit fot més fred que cap altra nit, i és un fred que, sense esforç, ha conquerit totes les seves vísceres. La nit passa entre tremolors, pal•lideses, soroll de dents que es queixen, i una preocupant pèrdua de tacte als dits, que a veure si sortirà el drac i no podré moure’ls per matar-lo.

Però amb la decisió del que sap que està a punt d'assolir quelcom important (tot i que, ben mirat, tampoc sap perquè és tan important per ell això de matar el drac), aconsegueix sobreviure i veure els primers raigs de sol del dia que porta tant temps esperant.

Per sorpresa i sense fer soroll, se li apropa per darrera una cavallera d'aquelles que costa veure en aquests contes. De fet, costa tant veure cavalleres com aquesta, que el corrector automàtic de l’ordinador, em marca com a incorrecta la paraula cavallera.

-Tu també esperes al drac?- li diu la cavallera a l’orella. -Jo també em vaig passar mitja vida buscant-lo, i just el dia que estava segura que l'anava a matar, vaig adonar-me que no hi ha drac, Jordi. Hi ha l'ombra del drac, sí, però no hi ha drac.
Ara que comença un nou dia, perquè no deixes de buscar dracs, o ombres de dracs, o com vulguis dir-li, i ens regalem, ara i aquí, un llibre i una rosa per a cadascú?
Potser així podrem fer que altres coses que encara no existeixen, comencin, poc a poc, a existir.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Victre

Victre

132 Relats

100 Comentaris

18553 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Vaig néixer al 1977.
Sóc metge, acupuntor i estic estudiant el grau de psicologia.
En el meu temps lliure escric relats.

Des de que escric, sempre he mantingut una lluita entre mantenir els relats ocults, o fer-los publics. Una barreja entre dubtes, vergonya, i la joia de que altres et llegeixin.

El meu mail és victreespiga@gmail.com

Al blog https://lletresigargots.wordpress.com trobareu tots els meus relats, la majoria amb il.lustracions incorporades.