Ombres a l'ombra

Un relat de: joandemataro

I. El que es veu…

A la penombra immers, arraulit,
agafant-se amb força els turmells.
Enfonsat el cap, dins seu,
com el nen que es tapa els ulls
per no ser vist.


II. El que ha dit…

- No trobo dins la fosca
medicina per l’angoixa
i m’atrapa el pànic
a una capriciosa existència
encallada en l’atemporal eternitat
d’una buidor infinita.
I la consciència, despietada,
m’esquinça l’ànima.


III. El que pensa…

Ombra sóc de la meva ombra
i en mi la llum s’apaga.
A la foscor em perdo, amb crit ofegat,
enyorant un raig límpid de resurrecció
que dibuixi nous horitzons.

Sóc esperit en la dansa del ble,
fum negre dels inferns
que fou condemnat, pels segles dels segles,
a viure enllà de l’eclipsi.
A l’ombra de les ombres resto doncs,
res del no-res sóc.


IV. …

I la nit s’escola en silenci per la porta del darrere
i tapant-li els ulls , en un joc macabre,
li fa perbocar les pors
i surt de la tomba.

Photobucket

Comentaris

  • Demà per conquerir[Ofensiu]
    anarkal | 22-07-2011 | Valoració: 10

    Quan falta l'esperança sempre hi ha un demà, el que no tinc clar és perquè no podem gaudir a cada moment, desig de qualsevol persona humana.
    És clar que seguim compartint.


    És curiós, jo vaig fer fa poc una mininovel.la que parlava d'una situació quasi idèntica, però la protagonista és una noia. Es diu la meuca dessolada, si no recordo malament.

    Bé, ens anem trobant, doncs, per aquí, que també haig d'estudiar i m'hi haig de posar seriosament.

    Fins el proper relat.


    Sergi

  • Has millorat d'un temps ençà...[Ofensiu]
    llamp! | 20-07-2011


    ... Quan vas entrar en escena, com que et veia molt boig, molt llançat. Però poemes com aquest, subdividit en 4 estrofes i amb un llenguatge entenedor, si més no, amb els seus cultismes i tot: "límpid", "perbocar", etc. Em fa pensar que no ets aquell boig descontrolat, si no algú que es pensa el que diu i ho diu de forma poètica.

    Felicitats només pel fet que la teva poesia vagi "in crescendo", que els sentiments flueixin i que la poesia brolli de la teva sang... Ets digne d'anomenar-te poeta.

    I dit això, m'esfumo i fins la propera, Joan, encantat estaré de llegir-te i comentar-te d'ara en endavant.

    Salut i poesia!





    Espurnejant!

  • Immillorable![Ofensiu]
    Materile | 19-07-2011 | Valoració: 10


    Joan!

    M'has deixat trasbalsada. Penso, penso, reflexiono, reflexiono i em sento tan identificada, i em dol no saber expressar els meus sentiments amb belles paraules adients com tu.

    És un poema preciós i tan ben estructurat que no cal que digui res més. Ets MAGNÍFIC!, ja ho saps.

    Una forta abraçada des d'aquest petit racó on sóc.

    Materile

  • 10 sobre 10![Ofensiu]
    Núria Niubó | 16-07-2011 | Valoració: 10

    Una meravellosa i profunda evocació de pors, un gaudi per als esperits sensibles.

    M'agrada moltíssim Joan, tot, la forma, el ritme i la cadència.
    És un autèntic plaer llegir-lo, rellegir-lo, sentir-lo dins i dient-lo en veu alta, amb força en alguna estrofa, suaument en altres , és...

    MAGÍFIC! Va als meus preferits!

    Una abraçada plena de bons desigs,
    Núria


  • Cercar la llum en les ombres[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 15-07-2011 | Valoració: 10

    Per mi l'ombra és la projecció de quelcom que tapa la llum. Per tant, cal cercar AQUEST QUELCOM. I llavors l'ombra fuig o deixa de ser ombra.
    M'ha fet reflexionar i descobreixo un missatge molt positiu.

  • Quan...[Ofensiu]
    AVERROIS | 15-07-2011 | Valoració: 10

    ...un es tenca a dins seu, sobre un món nou i espectacular, però la soletat a vegades irromp amb tenebres que fan dubtar. El ser humà no ha estat fet per la soletat per això necessitem al altres...encara que sigui per una mirada.
    Bones poesies Joan. Tenen molta força i moltes interpretacions. Així de bona és l'escriptura.
    Una abraçada.

  • Espectacular...[Ofensiu]
    Marc Freixas | 15-07-2011

    immens, únic, molt poètic
    dins ombres a l'ombra
    hi ha dibuixos que són reals i potser imaginaris...
    fins i tot
    m'atreveixo a dir-te que poden molt ben ser de carn i ossos!!!

    Ei, Joan, molt bo altra vegada.
    Crec que cada cop escrius millor... és una sensació personal que tinc.

    Realment espectacular
    i no sé exactement perquè, però fins i tot hi trobo quelcom èpic.

    Una abraçada ben literària!!

    -per cert, ja veig que fa una calor de l'òstia oi? ho dic per la foto!! vigila que les noies t'aniran al darrera i no te les podras treure del damunt eh!! jejeje

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

418 Relats

2059 Comentaris

227463 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan