Ombres a l'ombra

Quan falta l'esperança sempre hi ha un demà, el que no tinc clar és perquè no podem gaudir a cada moment, desig de qualsevol persona humana.
És clar que seguim compartint.


És curiós, jo vaig fer fa poc una mininovel.la que parlava d'una situació quasi idèntica, però la protagonista és una noia. Es diu la meuca dessolada, si no recordo malament.

Bé, ens anem trobant, doncs, per aquí, que també haig d'estudiar i m'hi haig de posar seriosament.

Fins el proper relat.


Sergi

... Quan vas entrar en escena, com que et veia molt boig, molt llançat. Però poemes com aquest, subdividit en 4 estrofes i amb un llenguatge entenedor, si més no, amb els seus cultismes i tot: "límpid", "perbocar", etc. Em fa pensar que no ets aquell boig descontrolat, si no algú que es pensa el que diu i ho diu de forma poètica.

Felicitats només pel fet que la teva poesia vagi "in crescendo", que els sentiments flueixin i que la poesia brolli de la teva sang... Ets digne d'anomenar-te poeta.

I dit això, m'esfumo i fins la propera, Joan, encantat estaré de llegir-te i comentar-te d'ara en endavant.

Salut i poesia!





Espurnejant!

Joan!

M'has deixat trasbalsada. Penso, penso, reflexiono, reflexiono i em sento tan identificada, i em dol no saber expressar els meus sentiments amb belles paraules adients com tu.

És un poema preciós i tan ben estructurat que no cal que digui res més. Ets MAGNÍFIC!, ja ho saps.

Una forta abraçada des d'aquest petit racó on sóc.

Materile

Una meravellosa i profunda evocació de pors, un gaudi per als esperits sensibles.

M'agrada moltíssim Joan, tot, la forma, el ritme i la cadència.
És un autèntic plaer llegir-lo, rellegir-lo, sentir-lo dins i dient-lo en veu alta, amb força en alguna estrofa, suaument en altres , és...

MAGÍFIC! Va als meus preferits!

Una abraçada plena de bons desigs,
Núria

Per mi l'ombra és la projecció de quelcom que tapa la llum. Per tant, cal cercar AQUEST QUELCOM. I llavors l'ombra fuig o deixa de ser ombra.
M'ha fet reflexionar i descobreixo un missatge molt positiu.

...un es tenca a dins seu, sobre un món nou i espectacular, però la soletat a vegades irromp amb tenebres que fan dubtar. El ser humà no ha estat fet per la soletat per això necessitem al altres...encara que sigui per una mirada.
Bones poesies Joan. Tenen molta força i moltes interpretacions. Així de bona és l'escriptura.
Una abraçada.

immens, únic, molt poètic
dins ombres a l'ombra
hi ha dibuixos que són reals i potser imaginaris...
fins i tot
m'atreveixo a dir-te que poden molt ben ser de carn i ossos!!!

Ei, Joan, molt bo altra vegada.
Crec que cada cop escrius millor... és una sensació personal que tinc.

Realment espectacular
i no sé exactement perquè, però fins i tot hi trobo quelcom èpic.

Una abraçada ben literària!!

-per cert, ja veig que fa una calor de l'òstia oi? ho dic per la foto!! vigila que les noies t'aniran al darrera i no te les podras treure del damunt eh!! jejeje