Ombres a la fosca

Caminava desidiós,
empès suaument per la brisa,
pel passeig del front del mar
tot arrosegant l'ombra
per un teatrí de besllums...
On les fulles, tremoloses,
dels arbres de l'avinguda
es transformaven al terra
en bandades de voliaines.

La vesprada s'adormia
i l'horitzó collejava
l'últim raig de llum del dia,
que allargava l'agonia
d'obagors debilitades
que lentament s'esvanien,
englotides per la nit.

I veient morir els colors
aquell home, sense ombra,
restà tot quiet i contrit...
Deixant que llàgrimes negres
rodolessin silencioses,
esgarriades en la fosca.