ombra sobre el llac

Un relat de: Capdelin

cony de nas!
cony de pits!
cony de cara!
cony de cul!
cony de cos!
cony de cony!
cony de mirall!
cony de mi!
cony de tu!
mecagontots!

M´allunyo
d´aquest món de carn
i amb llàgrimes
omplo un llac,
mirall de verdor gelada,
i la lluna,
sobre l´espill de fredor,
el meu cos difumina
i besa ma ànima
cristallitzada.

Comentaris

  • de vegades passa això...[Ofensiu]
    marteta89 | 31-01-2005 | Valoració: 9

    Doncs si, sembla mentida però aixó li passa a tothom... Ningú és perfecte, i tothom li troba algun inconvenient en el seu cos... i tu ho has reflectit en aquest poema, felicitats!!

  • Trasmissió...[Ofensiu]
    rnbonet | 28-01-2005

    ...de pensament!! Ja ho veuràs quan llegeixes el final de Pa-hís!
    I Capdelín ja "arrapa" la Tiamat en producció penjada... Fent "conya" al cony: prolífic, profilàctic, profílic...? No és gens "becquerià", més bé "zorrillà"...
    Salut i rebolica!!

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1302847 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )