Olores la pluja? (Melorepte 26)

Un relat de: deòmises

Olores la pluja? Deslliura't a la meva boca
I t'atraparà amb la corda tendra dels besos més sincers,
Avui que la nit em fa orfe de tu,
Desemparat dels teus dits.

Vaticina el diluvi si ha de venir
Amb l'ímpetu de les abraçades, que guardo
Endins dels batecs, amb el foc adherit
A la llengua quan desitjo resseguir-te tota.

Deixa'm i descriuré cada piga que t'habita la pell,
I desfaré l'encanteri que encripta el món
De la vetlla i del somni,
Que lliga el meu cor tardoral als teus ulls.

Olores la pluja? Descobreix-me avui que sóc
Gota d'aigua en la mar dels teus llavis,
Raig de sol en el dia de la teva cara,
Dilema en la cruïlla del teu melic
Abandonat a la sort i a la fortuna,
Dissipat en el teu present un cop exhaust
Enmig de l'intent de voler fer-te meva.

Comentaris

  • Un bon record[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 27-02-2009 | Valoració: 10

    He vist el teu poema als darrers comentats i me n'he vingut a rellegir-lo. I he recordat la peça de Chopin, algunes circumstàncies que s'estaven produint quan Xantalam el va convocar, i altres poemes enganxats que parlaven de pluja i de noms. Clar que es pot olorar la pluja en llegir aquests versos. I moltes altres aromes i músiques.

  • Olores la Festa?[Ofensiu]
    Unaquimera | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Sabré de tu, avui? Avui, al menys...

    Bon diumenge tinguis i feliç aniversari passis!
    Una abraçada digna de la celebració,
    Unaquimera

  • Olores la pluja?[Ofensiu]
    brins | 07-12-2008 | Valoració: 10

    Quin començament tan bonic per a un poema tan bell. Felicitats

  • T'he trobat per primer cop en la gran família de RC[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 07-12-2008 | Valoració: 10

    Has escrit un sublim poema d'amor. D'un amor tardorenc? D'aquells que sorgeixen quan el cor i el cos sembla ja deshabitat, i de sobte et trobes que et canta el cor, que t'agafa vertigen, que camines amb passes desesmades i no saps si riure o plorar?
    No em facis cas, de vegades no sé que m'empatollo però m'ha arribat al cor cada una de les paraules amb les que has conformat aquest meravellós poema.
    Molts petons

  • explorat[Ofensiu]
    franz appa | 22-09-2008

    Avui que la pluja ens escomet amb força, enmig d'un "cor tardoral" que batega en tot el paisatge, en tot el país petit que compartim, aquests versos vénen que ni encarregats a mida. I encerten a incitar el desig de ser posseït, lligant la pluja amb el mar, el sol, el cos estimat que el pol poètic transforma en metonímia d'aquest paisatge esbandit per la pluja neta que ens creua.
    Salut!
    franz

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

305963 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978