Olor de vainilla

...deu ser fet exprés?
Em fot mitja por (jo també em dic Lídia ...amb accent!).

Apart de ser un bon relat, intimista i ben escrit, que té aquell misteri final (i cal posar-se en la pell de cada personatge per tenir-ne idea) no sé si t'han comentat unes faltetes de no res i és que el relat es mereix saber-ho.

Lidia-----Lídia (si és en català)
feia---crec que no duu accent
adhient----adient
utxac----butxaca

Potser estic 'fotent la pota', que he llegit que tens un problema visual i encara fas pruou i més, segurament. Si és així, perdona.

Gràcies pel comentari a Nus de Circ. I suposo que a hores d'ara ja deus saber que també sóc la Tanganika (no és un gran misteri, no tan gran com el del teu final...).

Mena

Un final obert a moltes possibles interpretacions. Segurament cada lector es montarà la seva història paral·lela sobre com han arribat a aquest punt, què havia passat uns dies abans, com continuarà la vida de la noia... Donaria molt joc per fer una segona part d'aquest relat o inclús un relat explicant el que havia passat abans...
Pel que fa a la forma, què et puc dir?? Genial... Unes descripcions i una ambientació que et transporta al costat dels protagonistes... Em feu molta enveja (sana) els que sabeu descriure tan bé les històries que s'expliquen en els relats.
Fins aviat, company!

Hm...perquè hauria de voler la Lidia que una de les persones que estima es mori? I a sobre que ho faci el mateix? I ella veure-ho? Es el sadomaso elevat a la 10 potencia?
L'escrit bé ,l'historia de psiquiàtric...
Anna

M'agradat llegir este relat per la seua complexió, i per la seua dignitat, és molt espe-
cial Atentament Rafael Molero.

el plaer de llegir les teves descripcioms (ambients , sensacions , etc...)que el que em pot proporcionar la historia en sí . No vull dir amb això que no la trobi interesant (quant d'amor es necessita per a llevar-se la vida perque ella sigui feliç )però penso que l'argument queda relegat a un segon lloc. M'encanten les teves descripcions , amic Aleix . No hi puc fer més.
Una abraçada amb la meva admiració.

Hola, Aleix, m'ha agradat el teu relat. M'he fixat molt en que descrius l'atmòsfera, quasi en temps real i això és molt difícil, pot decaure la història si no es fa bé i tu logres sortin-t'hen molt bé.
Et continuaré llegint.
Angelina Vilella Ros

Hola, Aleix, m'ha agradat el teu relat. M'he fixat molt en que descrius l'atmòsfera, quasi en temps real i això és molt difícil, pot decaure la història si no es fa bé i tu logres sortin-t'hen molt bé.
Et continuaré llegint.
Angelina Vilella Ros

Em pregunto si l'apassionament que el protagonista sent per la Lidia el porta fer el que fa al final de la historia. És realment un final insospitat i sorprenent.

Obre les expectatives a l'especulació dels acords, converses, o qualsevol altre tipus de enteniment que la parella hagués pogut tenir previs a aquell matí. Quin tipus de relació, qui és el Robert?....

Moltes preguntes obertes a l'especulació imaginativa.

Felicitats. Un relat realment suggerent.

És un relat molt ben elaborat, però et confesso que em sobta el final.


Sergi

La narració és pausada, introduint els elements atractius com l'olor de vainilla i la pistola (fonamentals per a mantenir l'interés) amb el ritme i freqüència adeqüats. És un relat fet de sensacions, que gairebé es podria palpar i olorar. Cap al final es transmuta en novel.la negra i aquest canvi d'esquema és tan sobtat com interessant. Els dubtes que genera el desenllaç ajuden a crear un clima d'inversemblança i de misteri que arrodoneix el relat.
Molt ben escrit!

Gràcies per ser el meu primer comentarista en la meva "reentré" a RC.

Enric

Un relat d'allò més bó!
M'ha sorprés molt el final, m'agrada
la capacitat que tenen alguns autors, per sorprendre't
i donar girs inesperats als textos.
M'ha agradat molt també el ritme fluid i encantador del text.

Felicitats! I moltes gràcies per llegir-te els meus relats i comenar de tan en tan! S'agraeix!

prosa magnífica i molt ben entrellaçada. M'han agradat molt les teves descripcions i sobretot...el final!! relat molt ben escrit, sincerament. Enhorabona

Gràcies pels teus encoratjadors comentaris. Una abraçada literària.

M’he quedat llegint aquest relat, per els detalls i per el final
es un delícia llegir-te mestre.
Una forta abraçada
Josep

He de dir que el millor de rebre comentaris, a part de l'afalagament que pot suposar és la descoberta de nous escrits, de nous autors. Això és el que m'ha passat amb tu, he llegit un cop i un altre el teu relat, i m'he quedat embadalida per la descripció que fas amb detall de cada escèna i corpresa pel desenllaç de la història.

Molt bon relat, Aleix! M'ha sorprès i m'ha angoixat la naturalitat amb la que s' esdevenen els fets i m'ha quedat un regust amarg d'absurditat i desesperança. Uf!

M'he llegit i rellegit aquest relat moltes vegades, sincerament m'encanta com descrius cada moment i cada imatge, sempre amb detalls i amb moments intensos que a mi sincerament m'arriben al cor.
Felicitats!!!
abraçades

Arribar fins l'extrem de llevar-se la vida, seria sublim per l'amant perfecte.
Molt bon nivell narratiu i molt ben trobades les descripcions, les imatges dins de l'aigua de la dutxam la brillant platja. M'he imaginat la tardor, on la platja està més buida i l'efecte del tret seria més cruel. Llàstima que ell mateix no pugui ser testimoni del seu final.

Una abraçada

Ferran

sempre: per això et vinc a veure. Un final "obert" a interpretacions? Una "posada en escena", una farsa? O la sang sobre la blancor de la roba és sang de debò? Llavors, estem escoltant una veu narradora que ja és a l'altre món...? Sigui com sigui, una prosa magnífica, com ens tens ben acostumats. Una abraçada ben forta!

a

I per què? M’he preguntat jo al final. Quina tristor m’ha quedat! Per què morir per ella?
L’estima tant que mort per què ella sigui feliç amb el seu amant!

Una dolça i dura història d’amor i infidelitat, amarada de situacions evocadores que m’han engrescat a llegir. M’encanten les descripcions detallades amb tant d’amor, el valor dels més senzills actes quotidians, i com vas deixant entreveure que la situació “és especial”.

M’ha agradat molt!!!

Una gran abraçada,
Núria

tot ell escrit amb mestria, estil aleix i a més amb un final que sorprèn, com ha de ser un bon final i que fa rellegir-ho tot i buscar els per quès ??

gràcies pel teu comentari, ja saps que te'ls agraeixo molt tots

espero i desitjo que vagi molt bé la vida de casat !!
:-))

fins aviat
joan

Ens segrestes l’atenció amb un relat fluid, detallista, d’una atmosfera íntima i serena, i tot d’una ens aboques a la confusió i la incomprensió: Qui cony és el Robert?; perquè ella vol que es dispari davant dels dos?; què hi té a veure l’estació?; què ha portat al protagonista a sacrificar-se?; ha mort o sobreviu, o tot ha estat un muntatge, atès que sap el que diuen els diaris de l’endemà?.
Son massa dubtes, Aleix. Aquest relat pot ser un fantàstic pròleg d’una gran novel•la. Posat ja a escriure-la. Ens ho deus.

Triangles, sentors, colors... Tot un món de misteris, de variants de groc 'de cua de palla'.
Felicitats, xicon! I salut i rebolica!

Un exercici literari molt ben descrit en el qual el lector pot arribar a diferents conclusions, precisament per aquest final obert que dóna molt de si. Has moldejat uns personatges, sobretot ell, atrapat per la passió, i el pes d'aquest deliri li passa factura.
M'ha agradat molt el contrast dolç, d'olor de vainilla de la primera part, amb el color vermell, símbol de l'amor i la mort.
La intriga està servida des de l'inici, i, de forma vertiginosa, es deriva cap a un punt bestial, inimaginable, sense sortida, on destaca una història gris, una història triangular.
Una abraçada Aleix,

Mercè

Penjats de la teva magnífica història, que ens desenvolupa com una història d'amor i ens deixa en la incertesa del "perquè". Parles d'un tal Robert (l'amant d'ella?) i ens suggereixes una auto-immolació per a que ella sigui feliç.
Bé, a banda de les interpretacions, cal dir que el relat té una introducció als fets perfecta i un ritme que no deixa decaure l'atenció del lector. Com sempre, l'endevines i ens ofereixes la teva mestria per a que puguem gaudir dels teus escrits.
Salut!

M’has sorprès agradablement amb aquests relat que de ben segur n’hauria sortit una bona novel•la. Enhorabona Aleix .
Una forta abraçada

M'ha deixat perplexa al final, però un final que casa amb un relat de misteri. Haig de llegir més relats teus, em pensava que feies sobretot poesia.

Seguiré buscant els teus textos!!

petooons!!