Olor de marialluïsa

L'inspector Ibáñez preferia l'olor de les ametlles amargues al de la sang. Era per això que aquest cas, tot i ser cridaner per a l'opinió pública, resultava policialment còmode.
Les monges dominiques jeien disperses per la sala de costura amb expressions que denotaven haver patit una dolorosa agonia. Sobre la còmoda d'imitació a l'estil Lluís XV, restaven esparsos uns trossos de coca de la reina en una safata de plata alemanya. Una sola ensumada li va bastar al forense per determinar que aquesta era l'arma del crim: ou, farina, rent, corfa de llima, oli, sucre i un polset de cianur barrejat amb una picada de fulles de datura, això és, estramoni.


*


La nit de noces, la Rosa desitjava tant el seu marit que no va patir ni goteta de temor. A penes va experimentar dolor en ésser desvirgada, no de bades duia tota la vida esperant.
La Rosa i el Salvador es coneixien de sempre: ella, filla del boticari i ell, fill del ferrer, vivien porta amb porta i s'havien criat junts, tant, que la Rosa no tenia cap record d'infantesa on ell no apareguera. Aquella nit, però, va fer un descobriment: en acabar el coit, exhausta per la nova intimitat, li va semblar que tant la seua pell com la del marit emanaven una perceptible olor a marialluïsa que es renovaria cada cop que copulaven.


*


Quan la feina augmentava per comunions i casaments, la Rosa solia anar a donar un cop de mà a les monges com a antiga deixeble de brodat. Un cop enllestit l'aixovar, havia seguit anant al convent quan la requerien, i atesa la confiança, havia convençut el Salvador perquè hi ajudara amb les feines més feixugues de l'horteta. Fou precisament una vesprada que acudia al convent per dur-li uns planters d'encisam, que una forta sentor de marialluïsa provinent de la sala de costura la va trasbalsar. A dins, les monges brodaven plàcidament i res no semblava alterar el ritme silenciós del seu quefer. A l'horteta, Salvador i la seua pell cítrica i fragant feinejaven amb aixades i lligons.
La Rosa es va mantenir impertorbable. En arribar a casa, va preparar dues coques de la reina amb ous, farina, rent, corfa de llima, oli, sucre i els ingredients de gràcia que uns minuts abans havia agafat de la botica del pare i l'endemà es va presentar al convent per obsequiar les germanes amb un berenar.


*


Entre llàgrimes i sanglots, una setmana després de la convidada, la Rosa es lliurava voluntàriament a la justícia per confessar el seu crim. A l'inspector Ibáñez també li agradaven els casos que, a més de no mitjançar-hi la sang, es resolien amb una eficient rapidesa.