Olor de mar

Espero l'autobús. Una olor de mar, intensa, una humitat fresca, m'amanyaga les galtes i em recorda que la natura viu, que lluita per mantenir-se en moviment enmig d'espigons, de vaixells que aboquen petroli, de fàbriques que vomiten residus.
Tot i la brisa que m'arriba, el mar és lluny. Tanco els ulls i em deixo transportar, anul·lo els sorolls que m'envolten de cotxes, de motos, de crits. Per uns instants, es fan fonedissos.
Em deleixo amb l'olor i frescor que acompanyen el vent. M'imagino la platja banyada per unes ones somortes que es fonen entre els grans de sorra, que amanyaguen les restes d'algues verdes, molsudes, de flaire intensa, plenes de mar.
Camino per la sorra i les petjades dibuixen una línia directa cap a l'aigua. La sorra és humida, freda, el sol tebi, el mar un balanceig. Toco l'aigua amb la punta dels peus,... freda i arrogant es retira. Torna. La contemplo. Quieta. M'embadaleix el joc de l'estira i arronsa de les onades. Respiro profundament i hi poso els peus. És gelada i transparent. Deixo que em besi com un amant poruc i tendre.
Inclino el cap, lentament i pausada, el sol m'amanyaga les galtes, els ulls, la cara. És càlid, dolç. Redreço el cap, l'aigua, al davant, és d'un blau intens i brillant. Acluco els ulls i els raigs brillen a l'aigua, com mirallets. Bellesa de mar de primavera.
És tard. L'autobús deu estar a punt d'arribar. Miro el rellotge, les flors de les jardineres. Somriuen en un aiguabarreig de tons.
Passen cotxes, motos,... Dins del cor... la placidesa de la moixaina i l'olor del mar.