Olor a despatx

M'agrada Marta, trobo que li has tret punta a un tema, el temps que s'esmuny pel carrer mentre ets tancat al despatx, que sembla que hagi de passar desapercebut. Sort que hi ha persones, com ara tu, capaces de fer-ne un deliciós poema. T'haig de dir però, que si no ho tinc mal entes, les coses en català, "fan olor de..." i en castellà "huelen a..." Olor a despatx " no seria correcte. Hauria de ser "olor de despatx". (això em sembla) En qualsevol cas, t'ho dic de relataire a relataire, amb tota l'estimació del mon.
Jordi.

Es allò que diuen que "La vida es ell que passa mentre treballem ". Molt ben explicat .
Tanmateix a la feina tambè hi ha molta vida..
Anna

És talment com ho descrius, a fora hi ha vida, a dins papers i ordinadors, i tot separat per una fina capa de vidre...

i l'ofec de la feina. Un poema senzill amb molta musicalitat que quasi es podria cantar. Des d'una grissa taula de despatx es viu la vida i les ganes gaudir-ne.

M'agrada que centris aquest desig en l'olor. I és que l'olfacte és un sentit que valorem poc, però que ens porta a sentiments i emocions molt profundes, potser perquè no ens parem a pensar en ell tan sovint com en la vista o el tacte.

Abraçada.