Cercador

Llista categories

"Ojalá" que no s'acabi el somriure perfecte...

Un relat de: Ullets

Crec que la vida m'ha fet així
Tenir més orelles que boca
Fa que escoltar sigui primer que parlar.

Penso que l'amor
Ha estat allò que més m'ha fet patir a la vida,
I allò que més coses precioses m'ha regalat amb el pas del temps.

Però també sé que no vull patir gratuïtament
Que tot i les coses que m'han passat
I que m'han trencat el cor més de 2 i 3 vegades
He decidit apostar per tu:

Per la calidesa de les teves paraules
Per la teva tendre mirada que em fa parar boja
Per les teves paraules de fer-me costat
Per els nostres somriures i rialles a tota hora
I sobretot per la nostra complicitat.

Ara penso que "Ojalá pase algo, que te borre de golpe"
Per què sinó no sé com t'esborraré de la meva ment.
Em feia mal quan escoltava "és un joc"
Crec que a hores d'ara, ja no em mereixo que ningú jugui amb mi
I si m'ho mereixo, espero que aquest "joc" acabi ràpid,
Per què s'assembla molt a la plujeta que cau lenta però que cala la roba, i et fa sentir mullat.

No faré res,
No mouré peça del taulell d'escacs que has creat del meu amor
Només deixaré que el temps faci,
Que em matis totes les peces
Que poc a poc he anat fent avançar per el taulell de la il·lusió.

Últimament tots dos escoltem una cançó que ens uneix... especialment, potser s'haurà fer realitat el que diu, per què em deixi matar aquest sentiment que neix dins el meu cor.

----------------------------------
----------------------------------

Ojalá
(Silvio Rodríguez)

Ojalá que las hojas no te toquen el cuerpo cuando caigan
para que no las puedas convertir en cristal.
Ojalá que la lluvia deje de ser milagro que baja por tu cuerpo.
Ojalá que la luna pueda salir sin ti.
Ojalá que la tierra no te bese los pasos.

Ojalá se te acabe la mirada constante,
la palabra precisa, la sonrisa perfecta.
Ojalá pase algo que te borre de pronto:
una luz cegadora, un disparo de nieve.
Ojalá por lo menos que me lleve la muerte,
para no verte tanto, para no verte siempre
en todos los segundos, en todas las visiones:
ojalá que no pueda tocarte ni en canciones.

Ojalá que la aurora no dé gritos que caigan en mi espalda.
Ojalá que tu nombre se le olvide a esa voz.
Ojalá las paredes no retengan tu ruido de camino cansado.
Ojalá que el deseo se vaya tras de ti,
a tu viejo gobierno de difuntos y flores.
(1969)

Comentaris

Afegir comentari

"Crec que la vida m'ha fet així"[Ofensiu]
kispar fidu | 04-06-2005 | Valoració: 10
[Doncs... jo estic contenta de que la vida t'hagi fet així...]

Saps? Fa molt temps que vaig llegir aquest escrit (bé, de fet, el vaig llegir quan el vas publicar... tot i no comentar-lo...) però ara l'he tornat a mirar, i m'ha encantat! si, si! No dic cap mentida! Està molt bé. (i saps? llegint-lo també he vist... que encara hi ha moltes coses que no conec de tu... sips...).

Tenir més orelles que boca, fa que escoltar sigui primer que parlar... Sempre he pensat que tens una facilitat increïble en veure com és una persona, en desxifrar el seu rostre i en descobrir què s'amaga sota aquell cos. Si, no sé, penso que de seguida saps veure a les persones.

mmmmm, què més podria dir... (estic parlant amb tu pel msn mentre escric aquest petit comentari).
[Potser no ho he entès massa bé, eh!], però la veritat és que és dur voler (o haver) d'oblidar a una persona que et fa sentir tant, i que el que més desitjaries és que "Ojalá" que no s'acabi el somriure perfecte....
Perfecte, si. Perquè quan estàs tan bé amb algú, aquella persona és converteix en Perfecte a la vista dels teus ulls.

Bé, diria que millor que no digui massa coses més (tmp sabria massa bé què més afegir-hi...).

[Em feia gràcia comentar-te algun relat... Tonteries? potser si...]

Apali! Fins ara!
Dufi
si la vida és un joc...[Ofensiu]
Capdelin | 03-03-2005 | Valoració: 10
el món està ple de vencedors i vençuts (glòria i pena efímers)... l´empat ha d´ésser horrorós, començar de nou...
crec que la vida més que un joc és un conjunt d´operacions algebraiques: sumar, restar, multiplicar, dividir... i si tens imaginació i dallonces... fins i tot elevar a l´ennèssima potència els instants positius i treure l´arrel quadrada i la cúbica a les putadetes que es presenten pel camí... i amb una bona i estudiada equació, mires a l´horitzó i t´omples d´esperança...
un poema molt bo... felicitats!
La poesia... en Silvio.... [Ofensiu]
Marcel Vidal | 02-03-2005 | Valoració: 10
Ai.... quanta vida hi ha en el teu poema... i en Silvio..... per mi, un cantautor màgic.... LLegint el teu poema em ve al cap un altre fragment d'una cançó d'en Silvio: "Estaba al alcance de todos los bolsillos.... porque no cuesta nada mirarse para adentro... estaba al alcance de todas las manos, que quisieron tomar la mía, amigamente". Felicitats.
Me n'oblidava[Ofensiu]
Thalassa | 01-03-2005
Ojala que no pueda, tocarte ni en canciones

M'encanta la cançó!
He decidit apostar per tu:[Ofensiu]
Thalassa | 01-03-2005 | Valoració: 9
És fantàstic aquest vers. Tu juga, que jo resisteixo. Sovint, ens trobem amb la capacitat d'aguantar tot els que ens tirin a sobre per aconseguir el que volem. Diuen, que la primera victoria es guanya a dins del cap, tandebò sigui cert... També diuen, que la paciència és la mare de la ciència... Sentir-se forta davant de les adversitats... No sé si és iaxò el que pretenies explicar amb aquest poema, però jo, m'hi he sentit més identificada del que imagines.

Del dolor se n'aprèn, oi? I arriba un momet, que quan el dolor que ens solca ens és conegut, podem amb ell.

Endavant.

M'ha encantat!

Thalassa

P.S.: feia temps que l'esperava...

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Ullets

35 Relats

184 Comentaris

62309 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Afegir a preferits

Biografia:

La millor definició és un llibre de la Susana Pérez Alonso que es titula "Nunca miras mis manos". Crec que la Corina Jacoby s'assembla en moltes coses a mi (no en totes). Si teniu temps i ganes, és un llibre només apte, per somiadors!

Desprès de molt temps, em veig oblidada a afegir llibres que s'assemblen molt el que penso, el que sento i el que sóc...

"Persigue tus sueños!!!!" de Filissiadis, Antoine, quan me'l vaig acabar em vaig adonar de que el que aquell home havia après amb 40 anys, jo ho havia fet només amb 16... Apte per persones amb cor, amb persones que no és queden només amb el que veuen, per persones que viuen la seva vida, fins el final.

Per què la vida... la vida és dels valents!!!!

27/12/2005 "NO TE SALVES"

03/01/2006 No et resignis a ser moderadament feliç. Deixa'm ser el que et falta.

09/01/2006 "The biggest risk in life is not taking one" & "If you don't belive in yourself, who will belive in you?" Em moro de ganes de veure aquesta peli... {The Proof}

08/02/2006 " Pienso en ti mas amenudo de lo que imaginas, pero intento convivir con la idea de que las cosas no cambiaran nunca, por lo que dejo de escuchar tanto a mi corazón. El dice muchas cosas, y habla de verdad. Echa de menos noches contigo, compartir el dia a dia, y tu vida. Pero no es que se haya cansado de luchar, es que ja entendido que las cosas seran asi siempre, y por mucho que sienta, que sueñe y te busque por las noches en mi cama, no te encuentra. "

:) Silvieta

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >