OI QUE TAMBÉ S'EMANCIPEN ELS FILLS?

La presentadora va barrejar els seus cinc sobres i d'un d'ells, el blau, va extreure una postal amb la pregunta que portaria al concursant a la gran final, en cas d'encertar la resposta o al fossat de l'estudi, a més de quinze metres sota el sòl del plató.
- Atenció, pregunta:
Quan les màquines substituiran a l'home?
Al concursant, que en aquesta ocasió era l'imminent president de l'Associació Europea per al Desenvolupament Espacial i de Robòtica, no li valia qualsevol resposta i així l'hi va fer constar la conductora del xou.
- Recordi que la data que busquem s'ha de basar en una teoria seva i no en cap estudi dels seus amics universitaris. Temps.
Tot el públic de l’estudi, homes i màquines, van riure el gag de XT Híbrid-050, que així es deia la presentadora.
Emmanillat a una cadireta de vímet al científic se li anava el temps i la vida, sense recordar en quina xerrada de quina Universitat va predir la substitució de l'home per la màquina.
- Li queda un minut, professor.
- Alliberi'm immediatament.
- Cinquanta segons.
- Jo la vaig dissenyar.
- I no és que ho digui jo però vaig resultar d'allò més xic- va afegir la presentadora XT
fent ullets a la càmera número 5. Riures.
- Vostè no està programada per matar.
- Jo no mato, simplement pressiono botons que accionen trapes.
Els paràmetres entre els quals es movia la ciència distaven mig segle, sense poder de definició.
- Concreti professor. Li queden vint segons.
Gens del canvi succeirà per complet abans de la propera centúria.
- Quinze segons, cap més.
Molts estudis són de visionaris i pseudecientífics.
- Les seves teories, professor… No valen unes altres. Recordi les seves paraules.
- Xantal, jo t'he donat la vida…No puc morirrrrr!
I als cinc segons es va paralitzar el temps, i un robot/regidor, com acaudillant una bateria de càmeres que apuntaven a la butaca del sofriment, va alçar un cartell en el qual es podia llegir: tornem després de la publicitat.