Ohració.

Un relat de: Misteric

Oh MateK

Gran i poderós. Que pertot alenes sense que se't vegi gens però set pugui copsar.


Tu que has creat aquest software poderós i dador de vida, lletra que esdevé principi i punt (ortogràfic) final dels nostres relats.

A tu t'agraim, també, la nostra Megajiga trobada, en la que em compartit de cor i de llengua, el pa, els calçots i la salsa. Entre esperituoses begudes, de porró rajades. Germans i germanes de sang i de carn.

Grans i petits relataires de proses i versos assajos, negres intrigues, saviesa,misteris de lletres, de niks i persones, que en llengua nostrada, neden, com en un mediterrani mar.


Teus son els nostres pensaments i actes.

Protegeix- nos del mals esperits, trolls i encanteris. I done'ns vida, bits, fòrum i alegries, amb la publicitat justa i la fusta, que faci aquest món nostre més savi, gran i "guai".

Teus que son meus i d'aquest ulls que llegeixen, dits que refreguen en braille .

Tecles que premen, oh Santa Tecla, empenyen, cors i cervells . Cerquen estimen,que venen i van.

Tot el que viu, que mor i que xiscla, que estima i revifa l'alè d'un instant .

Aquest suau, poderós dia que creix i batega i que empeny la passió d'aquest clam.

I les paraules, somriures i penes que fan que el que es viu, mai es pugui copsar.

Per això, aixequem desitjos i esmenes d'ànsies molt grans i amb amor treballem, aquesta nostra estimada llengua, pels segles dels segles i per molts, molts relats.

Amén.



http://relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_tema&rp_tema_id=812529

http://relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_tema&rp_tema_id=812517

http://relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_tema&rp_tema_id=812585



Comentaris

  • La imaginació creadora[Ofensiu]
    joanalvol | 23-10-2009

    Sigui quin sigui el mitjà que ens fa pensar i elaborar uns escrits, sigui benvingut.
    Et seguiré de prop per si et despenges de nou
    M'ha agradat
    Joan

  • Et dixit 'Misteric':[Ofensiu]
    rnbonet | 21-07-2009

    'Justa la fusta'!

    I sols amb una ració de 'Oh'. va fer terratremolar -puc dir això?- la Terra, un planeta blau i misteriós on habitaven uns éssers amb bastant intel·ligència però poc de seny.

    Encantat d'haver-te llegit. Salut i rebolica!

  • Amén[Ofensiu]
    Naiade | 21-07-2009

    Bon relat d'iniciació Misteric. M'ha semblat llegir un parenostre informàtic. Qui sap si serà l'inicií d'una nova religió establerta a traves de la xarxa!!!
    T'aniré llegint misteriós cavaller

  • estic oficiant a l'altar del gran Maltek[Ofensiu]
    Jordi de Gènia | 09-04-2009

    No sabia el seu nom, però en presentia l'existencia. Grans i estranys senyals sorgian del meu ordinador, que, a voltes, entrava en resó mistic, segurament.
    Ara ja en se el nom. Soc un escollit d'en Maltek!
    Lloat sigui, amen.
    Jordi de Genia

  • He rigut molt![Ofensiu]
    copernic | 06-04-2009


    M'ha fet molta gràcia aquesta oració (gramatical i religiosa) i m'ha fet recordar amb allò que dius de "justa i fusta" una que sentia a les dotze (l'hora de l'Àngelus") a Ràdio Figueres en els anys del franquisme. "Senyor, damunt la pia fusta, empareu la closa i el sembrat, doneu el verd exacte al nostre prat i mesureu la tramuntana justa que ens eixugui l'herba i no ens espolsi el blat" - Carles Fages de Climent, escriptor de Figueres

  • Ohriginal[Ofensiu]
    nuriagau | 22-02-2009

    Molt ohriginal, Misteric!

  • El Gran Oh Matek[Ofensiu]
    Màndalf | 21-02-2009


    Amb la seva gran benevolència i magnanimitat et concedeix el primer comentuar de la teva mistèrica vida.

    Que puguis gaudir de tots els serveis dels relataires, fòrum, bonsdies, bonesnits, reptes,minireptes, melonsreptes, txupireptes, trobades, sevallotrobades, notificacions, paradetes iiiiiiiiiiiiii... relats.

    Un mistèric petó

    M

l´Autor

Foto de perfil de Misteric

Misteric

605 Relats

239 Comentaris

204674 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
La vella inocència es va perdre com es perd avui: Pel coneixement desvinculat de l'amor. Per la manca de respecte al misteri.

La nova inocencia es aquella aptitut humana que no espera recompensa, que no hi pensa que pugui haver recompensa, que no pensa en ella, que no li fa falta, i que, si n'hi hagues ens distrauria i convertiria la vida en un instrument per aconseguirun fi diferent d'ell mateixa.

El no saber viure en la inseguretat -i el risc- demostra falta de maduresa espirituali de profunditat espiritual.

Els cors purs no sols veuran Déu, sinó que el "veuen", és adir , veuen la realitat, elque és, l'Esser.

Si una primera temtació seria de voler tornar enrere i recuperar la vella inocència, l'altre temptació fora d'alienar-se de la naturalesa, de creure's superior a ella, el seumonarca absolut. Ambdós extrems ens deshumanitzen.

L'home es aquest estat intermedi, entre l'esser i el no rés.

Raimon Panikkar. Mística, plenitud de vida.

Sent-hi al"no-res" tancaràs la porta a tot el que no és Déu, fins i tot marxaràs de tu mateixa i caminaràs en aquella interior soleta`t[...]enuaga't en el no-rés[...]

Salm (73 [72], 22). Vulgata.

La fosca estava amagada en la fosca. El tot era fluïd i sense forma. Amb aquestes, del buit sorgí l'U pel foc del fervor.
I de l'u sorgí l'amor. L'amor és la primera llavor de l'anima. La veritat d'això la trobaren els savis en llurs cors: cercant en llurs cors amb prudència els savis trobaren aquest lligam entre el ser i no ser.
Qui coneix en veritat? Qui ens pot dir d'on i com sorgí aquest univers? Els déus són posteriors al seu origen: qui sap doncs d'on ve aquesta creació?

Només aquell déu que observa des de el cel superior: no més ell sap d'on ve aquest univers, i si fou creat o no creat.

Només ell ho sap, o pot ser no ho sap.
Rig Veda X. 129

S XIII a.c.


Romanços?

Pot ser si...però com frapan!

si Sòcrates no més sabía que no sabia...
que cony, puc saber jo?

Però vull saber.

No creure, no...

SABER! i viure totalment
Encara que no em pugui valer
"no més" de la raò.

No es pot veure un mitjò, des de dintre .
ni es poden explicar les lletres amb lletres
la intelèqui del mot "flor"
ens aparta de la pròpia realitat de la seva fragància.

La resplandor de la bellesa eterna brilla sobre aquest vast univers i en moments de contemplació podem veure l'Etern en les cosses que passen. Aquesta és la Paraula dels grans vidents espirituals; i tota la poesía, l'art i la bellesa no són més que variacions infinites d'aquesta paraula.

Joan Mascaró.
Traductor a l'Anglés del Bhagavad Gita.
Trad catalana de Elisabet Abeyà