Oh, dolç tresor!

Un relat de: Bonhomia

Oh, dolç tresor!
Si fossis aquí!!!
Però no et conec.
I no em refio de tu.
Potser ets tu, el covard;
potser sóc jo.
No sé si buscar-te.
Hi perdria la vida?
No ho sé.
Oh, dolç tresor:
per què no et descobreixes?
Que potser tens vergonya?
O potser ets malvat.
Però jo no sé si existeixes;
encara que vull que existeixis de veritat.

Comentaris

  • Por a lo desconegut[Ofensiu]
    Naiade | 18-10-2006 | Valoració: 9



    Tots voldríem el millor, però la por ens paralitza.
    Diuen que si desitges alguna cosa amb molta forca s'esdevindrà real.
    No dubtis, busca.
    Però no t'arrisquis a perdre la vida pel camí.

    Naiade

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513902 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.