OH BONDAT!

Un relat de: Josep Vendrell i Torres
OH BONDAT!
JESÚS = DÉU SALVA
EMMANUEL = DÉU AMB NOSALTRES


DÉU ÉS AMOR,
en ELL no hi ha cap tara
ni ombra de l’error.
El sofriment, en ELL, no hi té l’estada,
no dóna la malaltia,
l’ànima que ELL ha tocat
es fon, sense sofrença, en sa BONDAT!

Així com la nit fuig del clar dia,
allò que és dolent no surt de la BONDAT.
Déu ho ha volgut!– diem amb melangia,
quan algú es mor o vivim un mal fat.
No és pas veritat el pensament que ens guia,
DÉU ÉS AMOR, TOT ELL ÉS CARITAT!

Ens diuen les Escriptures, el llibre més sagrat:
“Javè dóna les plagues,
la mort i el càstig greu.”
I els sants, alguns, demanen:
“Senyor, deu-nos la creu!”
Enmig de tanta pena, em sento aclaparat:
Com pots donar misèria?,
Déu meu, si ets la BONDAT!
I em diuen i recalquen que són fets inspirats,
però qui mata i domina no és ELL,
és el pecat!

Jo crec... les Escritures em marquen el camí,
els sants són els qui em guien,
no em deixen defallir.
Mon esperit em porta.
L’Església viu en mi!
Si m’erro perdoneu-me,
el meu cor m’ho fa dir.

La mort, si en aquest món hi té l’estada,
és per l’enveja de l’esperit mesquí;
en fa l’experiència sa llopada,
els fills del maligne hi tenen mala fi.
Els somnis malèvols d’ombres angoixades,
en plena nit, el llum m’han fet obrir;
s’han encegat mos ulls i l’he tancat.
No és de la llum la culpa:
la culpa ve de mi.
La fosca m’ha fet fràgil,
esclau del seu destí.
La llum omple de vida, la por s’ha d’esvair!

En tot, el sofriment és en la història,
i el seu grau és més gran si ets conscient;
si estàs inconscient no tens memòria;
sense memòria, buida queda la ment.
–Per això, Senyor,
la vostra consciència, que és divina,
està sempre present en el nostre passat
i en el futur de tot el que heu creat.
A l’encarnar-vos,
sou llum que ens il•lumina,
us heu fet Vostre tot el sofriment:
el que tenim nosaltres,
el que pateix la terra i tot el firmament!

Tossut,
l’àngel maligne no para en el combat,
el seu orgull el mata sense poder morir,
tot ell és un suïcidi amb un impuls covard,
destrossa en l’agonia, la seva és fer patir.
El just, amb Vostra ajuda, en surt santificat.
Oh Déu!
Quanta dolcesa dóna VOSTRA BONDAT!

Tot Vós em feu temor!
Per la Vostra grandesa!
Pel Vostre immens AMOR!

Perquè sóc mesquinesa
(covat en l’error),
la Vostra llum encega
la fosca del meu cor.
Per purgar ma feblesa,
m’empleno de dolor!

La creu, uns dels patíbuls més cruels,
era trobada en qualsevol camí,
la mort es feia lenta per venir.
El reu, penjat, tot nu,
ben vigilat, que no el salvés ningú.
L’infern es palpava ignominiós
en aquell pobre cos.
El dolor, la misèria humana
i el sofriment més dur,
tot allò dolent, allà, es feia u.

El Gòlgota de gent ben envoltat,
ja que era Pasqua i festa a la ciutat.
Tres creus sobresortien
entre la terra i cel,
als reus, els daven vi
ben barrejat amb fel,
dos d’ells se’l bevien per mitigar el dolor,
sols un el tastava, però no en bevia, no.
Eren diferents maneres cruentes de morir.
Enmig de la rancúnia,
la ràbia i el menyspreu,
aquell també patia clavat en una creu.
–Oh Déu meu, perdoneu-me!,
l’altre, pobre, clamava espantat.
Jesús amb sa mirada li perdona el pecat.
L’últim, ben generós,
ens convida a tothom,
perquè salva, glorifica i redimeix el món!

El JUST, amb sa sofrença,
justos tots ens ha fet
(aquells qui, de ser justos, en tenen fam i set).

El mal no ve de Déu, que Déu ens ha SALVAT!
Fa seu el sofriment d’hom agonitzat.

Si el gra de blat no mor,
es quedarà tot sol.
Hem de passar la porta
del dolor i del dol,
la porta malaurada
que ens vol fer sucumbir
(avui… demà i ahir).

Aquell, que tant estima,
DÉU I HOME ENCARNAT,
de la mort, n’ha fet vida.
ANYELL IMMACULAT!

Aquesta és la FE única
del cor esperançat,
que ens omple d’AMOR tendre,
sadolls de CARITAT,
i fa clamar de joia:

OH BONDAT!

–No sé, estimat sant Bru,
quan deies:
“OH BONDAT!”,
el motiu que m’ho fa dir a mi, t’ho feia dir a tu?

Josep Vendrell i Torres














Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Josep Vendrell i Torres

Josep Vendrell i Torres

1966 Relats

404 Comentaris

815279 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".

POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300


******

OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================

XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT


RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================

AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.

******************************************

Correu: < venrellus@gmail.com >