Ofuscada

Un relat de: girasol

M'ofusqueu, potser?

M'ennuego amb els
meus propis mots...
m'enredo amb les
ungles dels poemes...


Avui tinc ganes de plorar,
d'arraconar la meva ànima
de perdre-la al primer joc
i oferir-la al dimoni
de la mort.

M'ofusco, sola...

escombro les mesquineses
de la vida
i me les llanço a sobre,
com si un perfum de perfídia
m'abrigués de l'hivern.

Per què avui no puc somriure?
Per què no puc obrir el cor?

Sento la mà del desordre
dins dels budells, de les entranyes,
dels pulmons...

M'adono que ningú.
ningú sap res,
i tothom juga
a un trivial sense respostes.

La mirada segeueix sent
una mirada perduda i fosca...
humida amb un baf somort.

El girasol s'adona i recorda
que no hi ha lluna...
i li manca la vida. S'adorm...
i plora. plora. plora.

Comentaris

  • POEMA TRIST I PROFUND[Ofensiu]
    GIOMA | 21-02-2005 | Valoració: 9

    Un poema trist i fosc. Esta ben escrit, i expressa be el que sents en el moment en que l'escrius.
    Els pitjors moments son els que ens fan més forts i dels que hem d'aprendre.
    Pero no hem d'avandonar mai, hem d'aixecar-nos i seguir lluitant sempre.
    Molts cops em sento així, com el teu poema, pero sé que si no m'aixeco el que m'espera serà fang i penso que és molt més difícil viure amb aquesta idea, que no pas mira cap a munt I tornar-me a posar dret per buscar que les coses tirin bé
    Girasol! No deixis de buscar mai la llum del sol!

  • quant patiment descrius[Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 30-01-2005 | Valoració: 9

    Quant patiment descrius en el poema. Sentiments que t'atravessen el cor i l'ànima i no veus que siguis capaç de tornar a veure el sol. Creu amb tu mateixa, o amb tu mateix girasol. Fés com ell, que cerca la llum, malgrat simplement l'intuiexi per l'escalfor que li porta a les fulles. Saps, que crec amb la força personal de cada un, que per mí es divina.Diuen que un dia la por va tocar a la porta i la fe va obrir; i no hi havia ningú
    Una aferrada pel coll
    Josep.

  • ofuscada[Ofensiu]
    areny | 29-01-2005

    El poema és ple de força profunda i tristesa, m'ha impresionat perquè arribes fins el fons, però dels moments que toquem fons en surt el millor: és un adob a la terra i les ales del girasol seran més vibrants i sabran com moure's per trobar el teu sol. Força i endavant que necessitem la sal de les teves pipes!

  • perduda en la foscor...[Ofensiu]
    ROSASP | 29-01-2005

    Aquests moments en que tot es veu negre i qualsevol cosa ens acaba d'ensorrar més.
    Una estranys sensació de que la tristor i la impotència ens menja per dins i no sabem com veure la llum del sol i de la lluna.
    No hi ha respostes a les preguntes, res sembla tenir sentit. Llavors, de qualsevol petit detall, en surt la força amagada i la llum torna a brollar de nou d'entre els núvols i les tenebres...
    Transmets els sentiments intactes nascuts d'aquests moments d'ofuscació, amb valentia i fantàsticament descrits.
    Felicitats i una abraçada molt forta!

l´Autor

Foto de perfil de girasol

girasol

83 Relats

142 Comentaris

85111 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
no es mou el girasol