Ofrena

Un relat de: deòmises

T'ofereixo la llum primera,
La que inaugura el món
I desfà el son pregon
De l'hivern a la primavera;

T'ofereixo la sang, els plors
I l'amor més sincera,
Avui que el cor t'espera
Davant la porta del teu cos;

T'ofereixo el meu nom, el ventre
Que m'ha fet néixer, dolç,
I el glapit del meu pols
Per a que siguis el meu centre:

T'ofereixo la llum, el mot
I el bes que ho crema tot...

Comentaris

  • Tendresa en paraules[Ofensiu]
    Teresa Saborit | 18-04-2008


    Homenatge a l'amor ideal pel qual estàs disposat a sacrificar-ho tot: la primera llum de la primavera, la sang que fa bategar el cor, el nom que et representa,...

    Només resta saber si existeix algú que el representi.

  • Imatges molt maques[Ofensiu]
    barcino | 20-10-2007 | Valoració: 9

    M'ha anat agradan més a mida que l'he rellegit

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

305981 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978