Ofrena

Un relat de: Lluís Pagès
Allarga el braç i dóna’m la mà.
Ningú t’ajudarà si no estens la teva mà.
Jo també t’oferiré la meva; i encaixarem.
Perquè només prenent-nos les mans serem un i ens salvarem.
La meva amb la teva; i, també, les dels uns amb les dels altres.
I quan encaixem, què hi tenim a les mans? Res, absolutament res.
Si hi hagués quelcom entremig, per petit que fos, la força que ens uneix s’afebliria.
I si perdem la força, perdem la unió, perdem la salvació.
Les nostres mans són fortes perquè són buides.
Buides perquè no tenim res, no posseïm res, no ens pertany res.
Som lliures!
Tan sols tenim el que som: el braç; la mà.
I el que et dono a tu i, també, el que donem al proïsme: el braç que t’estenc; la mà que t’ofereixo.
Res més.
Allarga el braç i dóna’m la mà.



Comentaris

  • Gràcies Lluís...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-01-2019

    Per comentar-me el poema de "Quin encreuament de món".
    Doncs sí els camins de la vida poden ser molt diferent per a cadascú. Ho he plantejat des de la infància perquè no se sap mai on anem a parar en el nostre desti, en el transcurs de la vida, amb una certa incertesa.
    Un salutació cordial.
    Perla de Vellut

  • Gràcies Lluís...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 29-12-2018

    Per llegir-me el poema de "La Ploma", i per les teues paraules que m'han agradat molt. I sí, tens raó que tiene una bona tensió entre la lluna i la ploma. Que ho has analitzat molt bé.
    Una salutació.
    Perla de Vellut

  • Adhesió[Ofensiu]
    Nil | 16-12-2018 | Valoració: 10

    Les experiències viscudes que hom té al llarg de la vida resten arxivades dins el nostre inconscient. Però quin paper juguen les mans ací? Per força si elles han estat l’instrument amb el qual ens hem valgut per a experimentar a nivell físic tota mena de sensacions... Ha d’existir també, per lògica, una memòria tàctica, digital a nivell nerviós a tot l'envolt dèrmic de la mà. Donar-se la mà tot estrenyent-les, en una situació com la que tu descrius, és adherir-se, fondre’s l’un amb l’altre fins a sintonitzar en la mateixa freqüència. Per això, com tu descrius, és de summa importància que entre amb dues mans no hi hagi ni un bri d’interferència, que jo interpreto com simulació, desconfiança o interès, sinó la unió esdevé incompleta . El teu poema a més de bell és profund, és galant també i per damunt de tot és un poema fruit de la teva teva fina observació, que jo entenc com a intel·ligència emocional. Salut, Nil.

  • Molta voluntat d'ofrena...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 16-12-2018 | Valoració: 10

    Un poema preciós i amb molta qualitat. Jo mateix m'he emocionat molt llengint-ho i assaborint cada vers, que és una sincronització molt formosa.
    Donar el braç i donar la mà, és una acció molt bona per a la persona.
    Té molta rítmica i m'ha agradat moltíssim.
    Una salutació cordial...
    Perla de Vellut.
    Ja em diràs en la meua pàgina...

  • Encaixada[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-12-2018 | Valoració: 10

    Renoi Lluís, crec que no coneixia aquesta vessant poètica teva, però haig de confessar-te que m'has arribat directe a la vena. Un fet tan senzill com una encaixada, però tu has extret tot el que s'hi amaga al darrere, sempre que l'encaixadasigui de cor. I a més, cosa que també m'encanta, la musicalitat. Es pot anar llegint el poema amb un ritme concret, una musicalitat encomanadissa, digne de fer-ne una cançó. Lluís, que passis un molt bon Nadal, persistirem i ens en sortirem, ja ho veuràs.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Lluís Pagès

160 Relats

218 Comentaris

169646 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.