Cercador
Ofrena (o adéu petit)
Un relat de: l'home d'arena- Compartir:
Saps?
Darrere del temps
totes les vies són obertes,
i s'escolta el mar,
i el perfum de les fogueres.
El fil dels sentits
no és prou invisible
i teixeix la vora que buscaves.
Allí! la veus?
tota la nit escampada
desxifrable, per fi.
Tan lleugera,
com una paraula que volia perdre,
llançada davant meu, oberta,
nua com un bri que m'arrencara.
Amb la mà, llàgrima i argila,
a punt per fer-ne una altra,
pedra, passa, nom
que llaurara aquest silenci.
A cada mà, canelobre, una rosa de llum,
no més cendrosa ni ferida.
A cada buit, un palp,
un xiuxiueig de signes clars,
una tendresa, un llavi.
A cada atzar, un altre més fresc encara.
A cada jo, tu, estimada.
Amb mi beus d'aquesta polpa estranya.
Ja no hi és l'ombra.
I com dos cicatrius parlem.
Ull, vocal oberta per dir-nos
totes les fonts que tenim amagades.
Mutuament.
El nostre espai pot començar
a desplegar-se,
ala, pestanya.
Mira'm, ingràvid. Et mire.
Contra el per sempre,
el meu i el teu, paret
de dos somnis,
rellotge sense arena.
Bella mordassa, escala viva
sense cel ni estança.
Si tornares a ser tu,
només com una xarxa pura
per on les llàgrimes pugueren passar
i perdre's,
ens trauríem la ferida,
la llar que cou cada final que mai no arriba.
I al meu darrere
et fas visible i vaporosa,
i amb una bes em convides
a salpar, a eixir de dintre meu,
i calle i vaig, de la teua mà,
al cel que tu vulgues.
Comentaris
-
ginebre | 22-03-2011 | Valoració: 10
ja fa uns quants anys d'aquest
però és encara arrevatador, màgic.... -
Jo no vaig poder seguir[Ofensiu]Lady_shalott | 18-02-2007
la conversa poètica entre tu i la Gypsy, però els teus versos són de debò un regal preciós.
Quina mirada més bella, la de la nit escampada i desxifrable... qui pogués amb poesia i amb paraula accentuar aquesta meravella de signes i símbols que s'entrellaçen amb harmonia, moments a punt de perdre's i una música de matisos clars, una llum artística, un instant plàstic, indecís... aprenc d'aquests colors que la creen, i t'envejo aquest paisatge de mots, domesticats o salvatges, petites notes que van creant melodies al voltant, al marge de la pàgina. I sóc a punt de retenir als ulls, el contacte de la paraula, però em fuig i se m'escapa. És realment preciós, de debò, encara tinc la pell tota eriçada. Encara tinc un batibull de sensacions que em ballen. I això que escric és casi sense importància.
Moltes gràcies!
la dama -
Com diuen alguns: quina passada...![Ofensiu]Antoni Casals i Pascual | 18-02-2007 | Valoració: 10
No sóc de fer grans comentaris. No tinc els coneixements ni la capacitat d'anàlisi per fer elucubracions més enllà de dir, cridar si cal, que un poema m'agrada o no m'agrada. I aquest, m'agrada.
Sóc nou en aquest món de RC i estic descobrint que aquí dins hi ha molta, moltíssima qualitat. Molta més que en algunes col·leccions i premis, que s'acaben imprimint en llibres de 15 o 18 euros...
I aquest poema teu, com tants d'altres n'és una mostra. -
Em trec el barret[Ofensiu]F. Arnau | 18-02-2007 | Valoració: 10
Company!
Vaig assistir-hi a aquella nit màgica, i estic orgullós de tenir uns companys, capaços de fer una Poesia tan autèntica com aquesta.
Una forta abraçada!
El teu paisà:
FRANCESC -
M'has deixat muda[Ofensiu]Frida/Núria | 13-02-2007
en silenci, pensativa.
-
ginebre | 12-02-2007 | Valoració: 10
m'agrada que el fil dels sentits sigui visible
que la nit sigui dexifrable
que hi hagi paraules i espai desplegat
i una xarxa prou ample per que s'hi perdin les llàgrimes.
m'agrada que hi siguis amic i que m'encoratgis a escriure i a obrir el camí a tot allò que està tancat.
Gràcies per la teva companyia entusiasta i, en fi, hi ha un feedback per aquí aquesta web molt potent.
I com l'Ovidi:
I tot és un gran SI,
cante a la vida SI
SI SI!!!
I com deia un gran amic meu pintor i cuiner, deia, VA DIR:
"nyam nyam, glu glu, bla bla i mua mua", són les 4 coses més importants".
Una abraçada forta,
Ginebre
-
preciós[Ofensiu]gypsy | 12-02-2007 | Valoració: 10
aquella nit màgica va donar un fruit estranyament bell, tot i que venint de tu, era d'esperar.
(Penjaré la meva part OK?)
petonassos abraçats!
gypsy -
m'ha fascinat![Ofensiu]teresa serramià i samsó | 12-02-2007 | Valoració: 10
passa a preferits i si em dónes permís el publicarem a una revista de paper que fem entre uns quants "tocats de l'ala"
aquí tens el meu mail per si hi estàs d'acod:
tserramia@menta.net
tot el poema està dotat d'un embruix indiscutible. Arrossega, sedueix i transporta. Màgic el seu encant...Felicitats!
i una abraçada.
Valoració mitja: 10
