OFICI I BENEFICI?

Caminava pel carrer (no gaire recte tot s’ha de dir) quan de sobte va sentir un soroll darrere seu “merda, ja hi som”, va pensar.
-Tia, gira’t i dóna’m tot el que portis.
Li deia un paio amb una navalla que semblava tret d’una pel•li de Torrente. Ella no s’ho va pensar dues vegades i va treure la pistola de la bossa va apuntar cap als seus ous i va dir:
-Mira millor em deixes en pau i canvies de víctima però abans em dones tot el que t’has tret avui (llei de la supervivència)
El noi amb cara de circumstàncies va treure tres mòbils andriod d’aquests i Quatre carteres de les butxaques dels seus pantalons.
-I ara et treus les bambes cutres que portes i els pantalons també. Ah i no et descuidis de deixar al navalla ben lluny de tu.
-Si home tia, ja m’has plomat. Què més vols?
-Fes-ho o et disparo el puto peu!
Just en aquell moment va aparèixer un secreta de la cantonada i apuntava a la noia amb la pistola.
-Deixa l’arma o disparo!
“ no pot ser , aquest ofici està a les últimes!” va pensar ella “això ja ratlla l’absurd!”.
-Que no deixo l’arma que aquí al víctima sóc jo i m’haig de defensar.
Deia sense girar-se ni deixar d’apuntar al pinxo. El secreta que era novell es va posar nerviós i volent disparar al peu (molt precipitadament s’ha de dir) al tret va anar a parar a l’esquena de la noia que va caure morta a l’acte. Però mentre queia pensà: “ Merda, perquè vaig comprar al maleïda pistola d’aigua per fer-me la valenta?”