OFERTA: La veritable Història. En un poema d'un minut!

Un relat de: Epicuri

Vaig néixer. Ara ja vaig al parvulari.

El dolent de ser un nen, es que un explica la seva història en un plis plàs.

Miguelito (Tira còmica Mafalda. Quino.)



Ja no és necessari assessinar a l'oponent.
No més cal esborrar-lo de la història.
De la memòria.

Sols, resten els solcs.
Potser, i amb sort.

Els que l'han conegut.
Els que l'han estimat.

Encara més. Les
decisions presses.
I per d'amunt de tot,
els actes.

Ja no cal censura,
empresonament o execució,
resta obsolet. No dura.

Es l'era de la informació.
Cal segrestar l'atenció,
i anar-la conduït,
com l'aigua que desplaça,
L'oli sucós, gra de mostassa
fent-lo fora de la tassa.

La Neo- buidor.
Història en absència.
excés, abscés o excrecència.
Encara que sembli una ciència.

Ja hi ha Moltes històries,
tantes com vulguis i fiables.
Adients al guanyador de la lluita
De les des memòries...

I.....

què estava dient?

Ah, sí.!

Vaig néixer i estava al parvulari...

Fi.

De la història.


...Aquí encara es fan revelats?

Si, senyor.

Be doncs...

Jo vaig nàixer en unes condicions molt desafortunades, veurà...

Però escolti...a n'ha mi...que m'està explicant!

Home, aquí fora diu ben clar:

Reveli aquí el seu rotllo...




Comentaris

  • Això és boníssim!!![Ofensiu]
    Autobahn | 15-11-2007 | Valoració: 10

    No sé ni que dir... d'entrada, que m'has axafat un relat que estava fent. M'ha cridat l'atenció el títol, he clicat al damunt, l'he llegit i bé, se m'han caigut els d'aixonses pel terra (perdona aquesta manca d'elegancia, però és que encara estic en estat de shock) en llegir el poemet dels nassos. ¿Com puc jo reprendre el miserable relat que estava fent? -com a Florenci, etc, etc- si ja ho has dit tot i en menys -i millors- paraules! Res, en aquest cas, relat aturat, mort i enterrat: delete, Kaputt, agur! una altra vegada serà, sniff...
    Felicitats noi. Em trec el barret i la part superior de la meva calavera en el teu honor.
    Bravo!

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

836 Comentaris

427012 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com