OFERTA. (Al meu paisatge diari).

Un relat de: Misteric
«Tot això et donaré si, prostrant-te, m'adores» o, en llatí, haec omnia viderunt tibi dabo si cadens adoraveris me (Mateu, 4:9)

OFERTA. (Al meu paisatge diari).

Demana i se't donarà. Truca i se't obrirà.
però cal restar amatent a la condició;
la condició d'esclau. No hi han amos
sense serfs i feta la llei, feta la trampa.

No acceptis mai el preu d'una seguretat
que és ta pròpia gàbia. És la oferta la que crea
tota la seva pròpia demanda. Els mercats no
són bons Déus. En son carn de tota tracta,
intercanviar és cooperar. Sense vendre's
mai la pròpia ànima!.

La cooperació dels contraris és la llei
feta per, i per a, els homes. Amor.

La conciliació. és l'evangeli de la pau.

Tota paraula ve d'un somni vell.
En els somnis tot el mes absurd
sembla el mes lògic. Ho és. les lleis
mai són veritat, si no un simple bastó
que ajuda en la caminada.

La física, per calcular. La filosofia per
viure. Segueix al filòsof que riu: Compren
pot ser, les lògiques mes absurdes.
Els somnis ho tenen clar.

La nostra mes fonda realitat.
Som el que somniem!

"La cooperació és l'evangeli de la pau"
Model Global . Lluís MªXirinacs.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tibidabo

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Misteric

Misteric

605 Relats

239 Comentaris

204203 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
La vella inocència es va perdre com es perd avui: Pel coneixement desvinculat de l'amor. Per la manca de respecte al misteri.

La nova inocencia es aquella aptitut humana que no espera recompensa, que no hi pensa que pugui haver recompensa, que no pensa en ella, que no li fa falta, i que, si n'hi hagues ens distrauria i convertiria la vida en un instrument per aconseguirun fi diferent d'ell mateixa.

El no saber viure en la inseguretat -i el risc- demostra falta de maduresa espirituali de profunditat espiritual.

Els cors purs no sols veuran Déu, sinó que el "veuen", és adir , veuen la realitat, elque és, l'Esser.

Si una primera temtació seria de voler tornar enrere i recuperar la vella inocència, l'altre temptació fora d'alienar-se de la naturalesa, de creure's superior a ella, el seumonarca absolut. Ambdós extrems ens deshumanitzen.

L'home es aquest estat intermedi, entre l'esser i el no rés.

Raimon Panikkar. Mística, plenitud de vida.

Sent-hi al"no-res" tancaràs la porta a tot el que no és Déu, fins i tot marxaràs de tu mateixa i caminaràs en aquella interior soleta`t[...]enuaga't en el no-rés[...]

Salm (73 [72], 22). Vulgata.

La fosca estava amagada en la fosca. El tot era fluïd i sense forma. Amb aquestes, del buit sorgí l'U pel foc del fervor.
I de l'u sorgí l'amor. L'amor és la primera llavor de l'anima. La veritat d'això la trobaren els savis en llurs cors: cercant en llurs cors amb prudència els savis trobaren aquest lligam entre el ser i no ser.
Qui coneix en veritat? Qui ens pot dir d'on i com sorgí aquest univers? Els déus són posteriors al seu origen: qui sap doncs d'on ve aquesta creació?

Només aquell déu que observa des de el cel superior: no més ell sap d'on ve aquest univers, i si fou creat o no creat.

Només ell ho sap, o pot ser no ho sap.
Rig Veda X. 129

S XIII a.c.


Romanços?

Pot ser si...però com frapan!

si Sòcrates no més sabía que no sabia...
que cony, puc saber jo?

Però vull saber.

No creure, no...

SABER! i viure totalment
Encara que no em pugui valer
"no més" de la raò.

No es pot veure un mitjò, des de dintre .
ni es poden explicar les lletres amb lletres
la intelèqui del mot "flor"
ens aparta de la pròpia realitat de la seva fragància.

La resplandor de la bellesa eterna brilla sobre aquest vast univers i en moments de contemplació podem veure l'Etern en les cosses que passen. Aquesta és la Paraula dels grans vidents espirituals; i tota la poesía, l'art i la bellesa no són més que variacions infinites d'aquesta paraula.

Joan Mascaró.
Traductor a l'Anglés del Bhagavad Gita.
Trad catalana de Elisabet Abeyà