Odissea d'amor

Un relat de: Cometa vermell
Tant de bo els meus ulls
poguessin navegar
sense encallar-se en els esculls
d’aquesta aigua dolça,
on tant costa remar.

Ofegant-me en aquest torrent
fruit de les pluges,
se m’emporta el corrent
que sense timó
m’arrossega a les seves dunes.

Ràfegues d’emocions
com una medusa em fan ballar.
La culpa és del vent maliciós
que em dificulta el desig,
de parlar amb tu i confessar.

Roses, desgel i flors.
L’aigua dolça segueix freda
tot i ser a l’estació de l’amor.
-Rema cap al mar!-
Crida l’alegre primavera.

Escolto ara el vent de mestral
que acompanya l’onada a la costa,
i tasto l’aigua, fosa amb la sal,
mentre miro l'arena daurada
tenyida pel sol a la posta.

Ningú brilla tant com tu,
ni tan sols el ciclop far,
ni tan sols el poderós Neptú
impotent de no posseir
aquest sublim mar.

Tant de bo poder besar
els teus llavis corall-carmí,
i atracar el teu port,
no amb l’aspecte d’una galera
sinó amb el d’un bergantí.

Tant de bo.

Comentaris

  • La mar...[Ofensiu]
    Nil | 14-01-2020 | Valoració: 10

    Gairebé em fa cosa comentar-te... i és que el teu poema en comparança a l'últim meu..., més que eròtic jo diria que estic davant d'un poema d'amor pur. M'ha encantat la seva musicalitat, llurs metàfores i per descomptat el seu elevat significat. La mar, tostemps, ha inspirat a poetes i músics i el teu palesa aquesta obvietat. Me n'alegro que entris a formar part d'aquest intim grup de poetes que campem per R.C, avant!. Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Cometa vermell

3 Relats

10 Comentaris

911 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00