Odio

Un relat de: Paula Przybylowicz
Aquests ulls se'm claven, com urpes que s'agafen a la carn i l'impregnen amb la seva podridura. La fina pel·lícula de la pell cruix sota la força que se l'imposa, cedeix i es trenca abans que un fil de sang quedi com a únic rastre de l'atrocitat. Així quedo infectada d'odi dolorós, a causa d'uns ulls, que només són uns ulls; i com la necrosi avança entre fibres i teixits, òrgans tous i més durs, fins a arribar a les vísceres. Recaragolat, es fa un nus i mira enrere per veure el camí de mort que acaba de deixar. I aquest jo malalt s'arrossega i prega a la bèstia compassió, abans de caure sòrdid, desesperat, fastiguejant el sòl que l'ha d'esperar.

Comentaris

  • En resposta als comentaris[Ofensiu]

    Intentava expresar la sensació que es té quan es veu una persona de qui s'està gelós. Bàsicament és odi, un odi que un no voldria sentir al no estar justificat. Una reacció molt primària, desagradable i perjudicial; i que semblava atenuar-se al posar-la en paraules. No és quelcom de què em senti orgullosa, estic en procés de gestionar-ho millor.

    KEFAS, el títol és el la primera persona en present d'indicatiu. Llàstima que sigui ambigu.


    Un bon pensament a tots (cony, sona molt cursi, no?)

  • PALÍNDROM[Ofensiu]
    kefas | 30-03-2017

    M'agrada.

    I sense més propòsit que fer un artifici verbal, un palíndrom;

    OIDO. LA AMA LLAMA AL ODIO.

    Una pregunta. El títol és odi en castellà o la primera persona del present indicatiu del verb odiar ?

  • Odiar destrueix[Ofensiu]
    Montseblanc | 29-03-2017 | Valoració: 9

    Potser sí que l’odi s’encomana, i només amb una mirada… I si aquesta mirada és de la persona que fins fa poc estimàvem i ens estimava encara fa més mal i penetra més endins, destruint tot al seu pas. El teu petit escrit, amb tots aquests adjectius “odiosos” ho transmet perfectament i deixa al lector amb la sensació de que no hi ha esperança, ni llum, ni res sa.

  • INTRIGANT ![Ofensiu]
    jomagi | 18-03-2017 | Valoració: 10

    Un relat tant profund i escruixidor que fa pensar en la complexitat vivencial. Paula, m'has tocat de ple.
    Una abraçada. Et seguiré.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: