Odio

Un relat de: Paula Przybylowicz Vidal
Aquests ulls se'm claven, com urpes que s'agafen a la carn i l'impregnen amb la seva podridura. La fina pel·lícula de la pell cruix sota la força que se l'imposa, cedeix i es trenca abans que un fil de sang quedi com a únic rastre de l'atrocitat. Així quedo infectada d'odi dolorós, a causa d'uns ulls, que només són uns ulls; i com la necrosi avança entre fibres i teixits, òrgans tous i més durs, fins a arribar a les vísceres. Recaragolat, es fa un nus i mira enrere per veure el camí de mort que acaba de deixar. I aquest jo malalt s'arrossega i prega a la bèstia compassió, abans de caure sòrdid, desesperat, fastiguejant el sòl que l'ha d'esperar.

Comentaris

  • INTRIGANT ![Ofensiu]
    jomagi | 18-03-2017 | Valoració: 10

    Un relat tant profund i escruixidor que fa pensar en la complexitat vivencial. Paula, m'has tocat de ple.
    Una abraçada. Et seguiré.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Paula Przybylowicz Vidal

Paula Przybylowicz Vidal

25 Relats

63 Comentaris

13021 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Del 1997. Ara estudiant de filosofia.

M'entristeix la meva tendència a la soledat. No sé estar acompanyada, però de tant en tant ho trobo a faltar.

(Veient els recurrents comentaris d'ànim, apunto que no sóc una persona trista, i molt menys ho veig tot de color negre. Si algun dels meus escrits desprèn certa foscor és una qüestió merament circumstancial.)

Estaria molt agraïda dels vostres comentaris, sempre ajuden a millorar i a compartir idees.


Trobareu una mica més de mi al meu blog personal: http://paulaprzybylowicz.blogspot.com/